Marcel·lí Bayer: The stars that will never die

El novembre de 2022, el Telescopi Espacial Hubble va capturar l'explosió i decaïment d'una supernova que va succeir fa onze mil milions d'anys, quan l'univers només tenia una cinquena part de l'edat actual.

Aquest va ser el primer cop que la humanitat va poder presenciar la mort d'una estrella massiva.

L'esclat de les supernoves no només és important perquè representen el final d'una estrella moribunda. També creen el terreny perfecte per al futur naixement d'estels, sense els quals l'espai no tindria carboni ni oxigen, els elements que fan possible la vida a la Terra.

Les estrelles viuen i moren i, en aquest temps intermedi, il·luminen misteriosament el cel damunt nostre.

Mitjançant el processament i manipulació del so que obté a través d'un antic clarinet “Full Boehm”, Marcel·lí Bayer ens proposa una abstracció sonora al voltant dels cossos celestes.

En aquesta sessió, per tant, el cicle de “Dimecres de so i cos” orbitarà al voltant de la mecànica celeste i, d'una manera poètica, Johannes Kepler es reunirà amb Theobald Böhm i Francis F. Lee en una trobada que promet desafiar les lleis de la gravetat.

Nascut a Barcelona al 1982, Marcel·lí Bayer és un músic actiu especialment en el terreny del jazz i les músiques improvisades.

Actualment participa en projectes com “Cyclamen” de Núria Graham, “Albert Cirera i Kamarilla” i col·labora puntualment amb Marina Herlop, Amidea Clotet, Celeste Alias, o el poeta Oriol Sauleda.

També forma part del col·lectiu barcelonès d'acció sonora Seward i colidera el trio Tàlveg, juntament amb Ferran Fages i Oriol Roca.

A banda de participar d'una cinquantena d'enregistraments com a sideman, d'entre la seva discografia com a líder destaquen "Nonitz featuring Lee Konitz" (Quadrant Records, 2011), "Les Narrations" (Whatabout Music, 2013) i els seus tres àlbums en solitari: "1680" (Discordian Records, 2014), "Niketchrin" (Creative Sources, 2017) i el recent "La Filatura", enregistrat en una nau de 800 m² al Konvent.0 (Berguedà).