Rara avis (un solo d’Andrés Corchero)

Quan jo era petit, en els moments d’inquietud, nerviosisme o joc desenfrenat, la meva mare em deia: “estigues quiet, que sembla que tinguis el ball de San Vito”. Aquesta frase va quedar registrada a la meva memòria des de llavors i encara que en aquells moments no vaig saber el que realment volia dir, l’he repetit infinitat de vegades en situacions similars a altres persones.

Amb el temps he sabut que això es deia perquè San Vito era el sant al qual li pregaven per curar-se d’una malaltia, els símptomes de la qual eren moure’s sense control i desenfrenadament, donant la sensació de que estaven ballant. Hi ha moltes teories al respecte: uns diuen que era una malaltia produïda per una picadura que afectava al sistema nerviós, altres diuen que era una descompensació mental interna. El que era molt curiós és que es manifestava en grup, adquirint caràcter de dansa i coreografia.

Degut també al caràcter estrany dels moviments, sempre m’ha resultant fascinant per la seva riquesa expressiva mes enllà de la forma.

Aquests son els motius principals que em mouen a acostar-me a aquest fet des de un punt de vista artístic. Així doncs, convertir-me en un cos malalt de dansa és apropar-me més a mi mateix com a ballarí.

Andrés Corchero

Amb la participació d'Andrés Corchero

Andrés Corchero

Premi de la Crítica 2021 al millor Solo de Dansa per l’espectacle “Absències”. Premi Nacional de Dansa de Catalunya 2003. Per la seva trajectòria artística i per l'espectacle "El bufó sota la tempesta" en col·laboració amb el poeta Feliu Formosa. Premi Aplaudiment 2001- Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Escèniques, conjuntament amb Agustí Fernández, per l'espectacle "A modoa de esperanza". Premi "A l'pas de la Tarda 92" de Ràdio Nacional d'Espanya pels seus espectacles multidisciplinaris conjuntament amb Feliu Formosa.

Nascut a Puertollano (Ciudad Real) el 1957. Des de 1963 resideix a Catalunya.
Honestedat, risc i sensibilitat son algunes de les qualitats dels treballs d’Andrés Corchero. Els seus espectacles son íntims, elegants i plens d’emoció, i el seu llenguatge està ple de contemporaneïtat.
Explorador incansable dels llenguatges del cos i la dansa, el 1985 coneix la dansa Butoh. Viatja a Tòquio, on estudia i treballa amb Kazuoh Ohno i Min Tanaka, mestres reconeguts mundialment. De 1986 a 1995 va ballar amb Mai-Juku, companyia de dansa dirigida per Min Tanaka.
La seva trajectòria està farcida de col·laboracions amb altres coreògrafs: Rosa Muñoz, amb qui funda la Companyia Raravis; María Muñoz i Pep Ramis de Mal Pelo, Àngels Margarit, Hisako Horikawa i Oguri, aquest últim ballarí japonès amb qui col·labora estretament des del 2012. La qualitat delicada i precisa del gest i el moviment, sumat a la seva experiència en treballs amb poetes com Feliu Formosa i Antonio Gamoneda, així com la relació amb la música amb Agustí Fernández i Joan Saura, dues figures importants del món de la improvisació i la música, i col·laboracions amb figures com Miguel Poveda i Silvia Pérez Cruz, son només algunes de les seves característiques.
Fa més de trenta cinc anys que alterna la seva feina com a creador amb la de pedagog.
Ha impartit classes i dirigit tallers arreu del món i des del 2005 és professor a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Dimecres de so i cos 2023 es nodreix de les propostes de: