Realmente ahora no ya no

Elena Carvajal en col·laboració amb Fran Martínez amb l'espai sonor de Laura Llaneli i l’ull extern i disseny gràfic de Maïte Álvarez.

Aquesta performance narrada explora les nocions de relat, invisibilitat, expectativa i com qüestionem el nostre propi treball formant-ne part. És una renegociació del desig de narrar i fer-ho a través d'altres veus. El relat es construeix partint de la reescriptura d'un diàleg sobre l'experiència viscuda després d'un esdeveniment/representació gairebé teatral d'una obra que existeix de manera efímera.

L'objectiu és indagar sobre quines són les restes que queden després d'haver assistit a la primera part de "Realmente ahora no ya no", que passa en un altre moment, en un altre lloc. i com ho expliquem, sent aquest esdeveniment passat el que marca la construcció del present.

Lluny d'una posada en escena assistim a alguna cosa que ens convida a escoltar una seqüència sonora, una foguera, fragments d'una conversa entre M i L.

Elena Carvajal és ballarina i coreògrafa resident entre Brussel·les i Espanya.

El seu treball llisca entre la coreografia i les arts visuals dedicat al diàleg entre l'escriptura de l'espai i el llenguatge del moviment. A través de la investigació de noves formes de dramatúrgia i mitjançant una metodologia basada en l'experimentació desenvolupa un univers particular que es bressol entre la realitat i la ficció, generant experiències que l'espectador és lliure de crear a partir de la seva pròpia relació amb el món .

Actualment el seu interès s'ubica en l'accident com a forma de dramatúrgia, i en la seva obra investiga la possibilitat de la coincidència, la narració i l'expectativa dins de la performance.

Fran Martínez es forma en interpretació i dansa a diferents escoles d'Espanya, Portugal i Bèlgica. Rep la beca DanceWeb–ImpulsTanzFestival Vienna2019. És cofundador de la companyia Pálido Domingo. Col·labora habitualment amb Elena Carvajal i Natalia Fernandes. Actualment es troba en procés de creació de TRANSFIXIÓN, projecte recolzat pel Centre Cultural Conde Duque + Coreógrafos en Comunidad, Centro Danza Canal, Teatro Ensalle i La Caldera.

Laura Llaneli (Granada 1986), viu i treballa a Barcelona. Va estudiar música i és llicenciada en Disseny Gràfic. També és llicenciada en Belles Arts i té un Màster en Art Sonor, tots dos per la Universitat de Barcelona. És membre de Sons de Barcelona (UPF) i del col·lectiu feminista Nenazas.

Maïte Álvarez és una artista, coreògrafa i intèrpret resident a Brussel·les. Té un màster en arts escèniques i coreogràfiques per la ISAC/Royal Academy of Fine Arts de Brussel·les (2018) i un màster en disseny gràfic per la Haute École des Arts du Rhin-École Supérieure des arts Décoratifs d'Estrasburg (2012). Les seves creacions exploren les correspondències poroses entre el moviment, l'escriptura, l'espai, el cos i l'objecte a la coreografia.

A càrrec de: