Andalucía villana

Projecció de Sé Villana. La Sevilla del diablo de María Cañas, acompanyada d’una intervenció de Sole Parody, qui abordarà temes com la identitat andalusa, les maneres en què és representada i autorepresentada, les migracions o els imaginaris polítics del territori.

Sé villana. La Sevilla del Diablo és un mostrari-rebel·lió sobre la indústria dels fanatismes i un homenatge a la humanitat més aperreá. A la creació popular, per força dels febles, perros verdes, poetes, exiliats, bojos, prostitutes… Al poble no sols com a pedrera de materials folklòrics sinó com a autèntic protagonista de la vida que té el poder de detenir el tren de la història. María Cañas, iconoclasta audiovisual, salvatge mediàtica, practica en aquesta peça la videoguerrilla, introduïnit-se en els tòpics i gèneres per a dinamitar-los des d'uns codis de la remescla que s'assemblen a productes culturals ben reconeixibles com és el programa de la televisió catalana APM?.

La projecció de Sé villana. La Sevilla del Diablo vindrà acompanyada de la presència de Sole Parody, que a partir del vídeo abordarà temes com el que alguns sectors de l'esquerra entenen com un període actual de crisi/renaixement de la identitat andalusa, si existeix alguna cosa així com aquesta una identitat o diverses o quines, les maneres en que és representada i autorepresentada, o el que algunes estan pensant i escrivint sobre una generació d'artistes que, especialment des de la música, van reconstruint uns imaginaris d'emancipació i possibilitat els quals des de la política institucional fa molt s'han perdut.

Enllaços d’interès:

https://hamacaonline.net/projects/andalusia-vilana/

https://leparody.bandcamp.com/album/trilla

A càrrec d'Hamaca

Amb la participació de Sole Parody

Sole Parody és una artista andalusa que desenvolupa la seva activitat en l'àmbit de la música i la poesia. El 2011 va donar a conèixer el seu projecte musical Le Parody: trossos de folklore, ressons d'electrònica, veu i paraules usades com a instrument dins de cançons-collage. Un experiment dins dels límits del pop de còpia, reciclatge, exploració. Música com a eina per armar directes amb ponts entre el ball i l'escolta. Màgia que no es pot definir, que és inclassificable, que recorda a moltes coses però no sona a res conegut, s'ha dit. Les etiquetes per al món de les paraules, que cadascú triï les que necessiti, la música per al sentit, que cadascú l'escolti com millor li vingui.

Dimarts de vídeo 2023 es nodreix de les propostes de: