Silenci al despertar dels mons

Amb Simona Malatesta, Lili Marsans i Vicente Barbarroja.

SILENCI EN EL DESPERTAR DELS MONS — 3a part: El llindar

«Jo soc part del sol com els meus ulls són part de mi. Els meus peus saben perfectament que són part de la terra i la meva sang que és part de la mar.»
D.H. Lawrence, Apocalipsi.

En El viatge, alhora iniciàtic i geogràfic sortíem a la trobada de nosaltres mateixos i el món, trobada que es donava com a misteri en el "deixar ser" destinat a les coses. Deixar ser destinat a les coses que és viscut com a obertura a la donació de l'inaudit.

En La visió, despertem els sentits interiors i ens vam disposar a l'escolta, per a deixar advenir imatges noves, arribades espontàniament del flux d'imatges mítiques o imatges extra-humanes, entre el somni i la vigília.

En El llindar, zona intermèdia d'indistinció entre el sensible i l'intel·ligible, cos i esperit, somni i vigília arribem a l'estança on ressonen els conjunts rítmics fonamentals o tonalitats emotives que defineixen una situació. Lloc relacional on es nua i desnua la nostra participació en el món.

El llindar és el que està en joc, és el lloc que tracta de ser ocupat per les forces hostils. Ocupació que busca definir el que és real i el que no, el que pot somiar-se i el que no, el que pot anhelar-se i el que és boig o estúpid anhelar.

Per a nosaltres es tracta de deslliurar el llindar, d'escombrar, de l'obertura al món, tota inclinació cap a una realitat baixa, trista i mesquina, com el fantasma d'un interès que ens aïlla, o el setge d'una por que ens tanca i ens bloqueja. En el llindar es tracta d'alliberar-nos de l'obsessió que cal ordenar-ho tot, que cal planificar i gestionar fins a l'últim detall d'una vida terriblement breu, i "deixar de resistir" al vertigen del naixement i la mort, desfer-nos de la por a l'abisme de la trobada amb l'inesperat; de la mateixa manera que cal "deixar passar" el flux de gestos i imatges visionàries, al·lucinatòries, que tornen a connectar-nos amb el món. "A l'hora de la revolta, deixem d'estar sols a la ciutat" (Furio Jesi). Deixar de resistir, deixar passar, agafats de la mà, perquè res està separat sobre la terra.

Sobre la nostra recerca pot rastrejar-se en la web d'OVNI o en la web d'Al-khimiya http://www.alkimia.info. 

A càrrec de l'Observatori de Vídeo No Identificat - Desorg.org