Què estàs cercant?
Potser busques…
Quan diem que Camilo va morir de SIDA el que estem dient...
Públic general i especialitzat: art i pensament contemporani, video experimental, arxius, cultura & tecnologia
Activitat oberta a tothom i gratuïta amb aforament limitat a 55 persones
Projecció de Camilo... la vida como performance de Isaias Griñolo i Antonio Orihuela, amb xerrada de José Begega i Irene A. Picallo aka Ilya Darling
«Camilo era potser invisible. No per la seva bellesa o energia desbordant ni per la seva forma radical d'existir sinó per no desenvolupar de manera productiva les seves qualitats. Era potser una musa, murmurava a cau d'orella de les seves amistis Ocaña i Nazario les seves maldats, era l'energia que convidava a crear, aquesta qualitat atribuïda al femení i per tant aquesta por de fer alguna cosa per si mateix, a acabar-lo. Desenvolupar tot aquest potencial i fallar. No obstant això, Camilo era potser molt visible expressant la seva ploma de llit en llit, de carrer en carrer, buscant homes barbuts i fent de la seva manera d'habitar el món un acte radical contra el sistema, impecablement vestida. I això és molt.»
Camilo... la vida como performance és un assaig fílmic d'Isaías Griñolo Padilla i Antonio Orihuela entorn de la figura de Camilo, la seva posada en escena de la vida, la manera en la qual va afrontar la dissidència des del seu moment històric, les conseqüències de contreure la sida i com la seva experiència es reflecteix en la de moltes altres persones. Per als seus autors, aquest treball és una contribució al molt que encara cal continuar cosint en la convivència en diversitat.
La projecció d'aquest vídeo vindrà acompanyada de la presentació i xerrada de José Begega i Irene A. Picallo aka Ilya Darling, totes dues seropositives i amb diferents vinculacions a Stop sida. Les dues juntes han desenvolupat els fragments de text citats en aquesta pàgina.
«Què era i és el VIH? Hi ha vegades que m'agrada dir que el VIH no existeix a risc de semblar negacionista i que amics i enemics es tirin les mans al capdavant. Però és cert. Existeix un retrovirus que usa el seu ARN en les cèl·lules del sistema immunitari per a reproduir-se; no obstant això, quan diem VIH o parlem de SIDA estem parlant d'un genocidi que va succeir en l'època dels 80´s i 90´s, estem parlant d'homofòbia. A tota la comunitat transmarikabollo la va deixar morir una societat que va mirar a un altre costat i no va voler fer-se càrrec d'una pandèmia que, pragmàticament, tenia com a principal via de transmissió el sexe i les drogues. Avui dia el tractament continua sent un luxe només assumible per societats riques.»
«L'homofòbia interioritzada es crea en créixer en un context que rebutja la teva identitat, en famílies que s'avergonyeixen, que et miren com una decepció, professors i companys de classe que t'humilien i insulten, madurant sense referents, drets o representació i amb por a la SIDA. Això genera cert tipus d'identitats: a vegades esdevé ràbia per a canviar les coses, tenacitat per a demostrar amb el teu treball que vals i que tens un sentit; altres vegades es queda la por dins, has interioritzat que potser és veritat això que tant t'han repetit i que malgrat tot el talent i el treball mai arribaràs a res, així, en general, perquè has acceptat que potser tenien raó. Que ets invisible.»
José Begega és actor porno, treballador sexual i artista visual amb una mirada interessada pel plaer, el duel, la vergonya, el trauma, la patologització i l'estigma del que ell entén com a “personatges secundaris”. Performa una identitat dubtosa i mutable que fa que el seu treball qüestioni la noció de “realitat”. En cada projecte podem veure com il·lumina una nova part de la seva biografia acariciant l'estigma.
Irene A. Picallo aka Ilya Darling és directora de cinema (ficció i documental), dissenyadora gràfica i “bollo” activista del VIH. La seva obra artística se centra en el realisme social i en el seu interès per temes com la mort, a més de la necessitat de trencar estigmes amb el seu treball, ja sigui relacionats amb la salut mental o el VIH i la salut sexual.
Stop és una entitat comunitària que va ser creada per voluntaris i voluntàries LGTB+ en 1986 per a donar resposta a la pandèmia del VIH/Sida i en solidaritat amb les persones amb VIH. Promou la salut sexual amb un enfocament de drets per a la comunitat LGTBIQ+ i GTBI+ que exerceixen el treball sexual a través del consell assistit (counselling), la reducció de riscos i la gestió del plaer. Ofereix diferents serveis en resposta a les necessitats expressades per la comunitat, amb el suport d'un equip de tècnics en salut sexual.
A càrrec de: