Dar Cuerpo al Cuerpo II

Com podria ser l'acció política feminista quan no és obertament revolucionària? Ni tan sols pública? Com el cos és valorat en aquesta mena d'acció política, particularment com a lloc per a l'aprenentatge? I com l'entorn (en les seves dimensions materials i simbòliques) proporciona una font per a una pràctica encarnada i per a diverses formes de compromís personal i social?

Celia Vara ha curat aquest programa a partir de la recerca-creació amb una metodologia corporizada, estretament vinculada amb la noció d'empatia cinestèsica, per mostrar que el sentit de la nostra posició i moviment corporal es relaciona amb la nostra consciència de l'espai que ocupem.

L'empatia cinestèsica ens permet relacionar-nos amb el moviment d'una altra persona o amb l'experiència sensorial de moviment (Sklar, Reynolds i Reason, Foster). Això permet l'experimentació i creació de noves rutines corporals i, per tant, una forma d'agència que permet una resistència somàtica subtil en condicions diverses de repressió corporal. Les formes d'alliberament feminista que podem observar en les obres seleccionades en aquest programa, emfatitzen el cos en l'entorn íntim i públic com un aspecte central de l'agència (McNay, Meynell, Coole, Sheets- Johnstone). En el seu treball, és precisament a través del moviment (i per tant de la cinestèsia) que el cos s'involucra amb el seu entorn per recopilar coneixements sobre si mateix i el món així com intervenir en aquest. Aquestes artistes participen en pràctiques perceptives que ofereixen exploracions de l'espai i de com el cos l'ocupa. Això permet una observació subtil del somàtic emfatitzant diferents maneres d'alliberar i situar el cos. Aquestes formes d'alliberament feminista emfatitzen el cos com l'aspecte central de l'agència. Són instruccions sensorials per a declaracions polítiques feministes.

Programa Dar Cuerpo al Cuerpo II: Quebec

Una selecció de vídeos (1977-1998) d'artistes quebequesos que mostra, d'una banda, un clar propòsit activista contra els abusos de poder que desconstrueix el paper de les dones en la societat quebequesa a través de 2000 Bonnes Raisons de Marcher (1998) (Petunia Alves i Ryofa Chung) on es posa el focus en els cossos de les dones ocupant l'espai públic. D'altra banda, aquest programa té un enfocament somàtic més íntim i introspectiu que explora l'agència corporal a través del moviment i la cinestèsia en diferents espais. Els anys noranta són interessants a Quebec en termes d'una forma de reacció contra la centralitat en formes explícitament revolucionàries i activistes de les demandes feministes en els anys setanta.
Les obres seleccionades són: 2000 Bonnes Raisons de Marcher (1998) de Petunia Alves i Ryofa Chung, Ruelle en perspective (1977) i Janet see herself (1977) de Marshalore; i Vice, vertu et viceversa (1993), Oublier (1994) i Parc d’amussement (1992) de Manon Labrecque.

Enllaços d'interès:

https://www.mcgill.ca/english/staff/celia-vara

https://vimeo.com/celiavara

A càrrec de Celia Vara

Celia Vara és investigadora postdoctoral al Moving Image Research Lab (MIRL) a McGill University. Té un doctorat. en Comunicació (2019) per Concòrdia University (Montreal,QC, el Canadà). És psicòloga des de 1997, i la seva tesi de màster (“Videoarte feminista en los años 70 en España”) va guanyar en 2013 el 1r Premi en Gènere i Recerca de la Universitat Jaume I d'Espanya. És artista visual i curadora. Els seus escrits i peces artístiques han estat publicades en Journal feral feminisms, Institute for Research on Women (Rutgers University), McGraw Hill Editorial, Arte y Políticas de Identidad, entropy i humanities en MDPIand Performance Research (Routledge Journal, Taylor and Francis). La seva recerca explora l'ús del cos sensorial en l'art i performance feminista de la dècada de 1970 i les seves relacions amb l'agència corporal i la resistència feminista en el context cultural i polític actual. Desenvolupa mètodes experimentals que empren la cinestèsia i l'empatia cinestèsica com a metodologies de creació de recerca. Els seus interessos de recerca inclouen els processos de consciència, percepció i agència corporal. Reflexiona sobre això a través dels moviments corporals en performance, curaduries i recerca-creació des d'una perspectiva feminista.

Petunia Alves (Brasil / Quebec, 1959). D'origen brasiler, l'artista quebequesa Petunia Alves viu i treballa a Montreal des de 1983. Involucrada en el món del vídeo independent, és codirectora del Groupe Intervention Vídeo GIV des del 1990. S'ha implicat en el moviment de dones i ha dirigit i codirigit vídeos sobre les trajectòries personals, socials i polítiques de dones. En els seus últims vídeos s'interessa pels records, la memòria i l'oblit.
https://vucavu.com/fr/artistes/a/petunia-alves   

Ryofa Chung (Quebec, 1969) ha dirigit i codirigit documentals, i escrit guions per a vídeos curts. Ha treballat en distribució i projectes especials per a diversos grups, entre ells Groupe Intervention Video (GIV) i National Film Board of Canada (NFB). Actualment forma part del consell d'administració de GIV i treballa com editora de subtítols.

marshalore (EUA / Quebec, 1946). Artista quebequesa multidisciplinària. Cofundadora de Vehicule Press i Vidéo Véhicule (PRIM). També va ser directora de Véhicule Art Montréal, un dels primers centres dirigits per artistes del Canadà. El seu treball s'inspira en els estudis mediambientals, el comportament social i el simbolisme. La seva recerca actual se centra en les interseccions entre llengua i cultura, una àrea que abasta el llenguatge, els símbols i les imatges. També ha treballat amb dones aborígens en la representació simbòlica de la autoidentificació posdiàspora. Les seves obres han estat presentades a Amèrica del Nord, Europa i el Japó.
https://vitheque.com/fr/producteurs/marshalore  

Manon Labrecque (Quebec, 1965-2023). Artista multidisciplinari amb formació en dansa contemporània i arts visuals. Va crear vídeos, performances, videoinstal·lacions, dibuixos, fotografies i instal·lacions cinètiques i sonores. El seu treball creatiu es va basar en un interès pel cos, les sensacions físiques i el moviment. Va prestar especial atenció a la relació entre el cos i l'entorn, l'exterior i l'interior del cos per observar la relació entre el físic i el psíquic, i encarnar el poètic. 
https://manonlabrecque.com/