Dar Cuerpo al Cuerpo I

Com podria ser l'acció política feminista quan no és obertament revolucionària? Ni tan sols pública? Com el cos és valorat en aquesta mena d'acció política, particularment com a lloc per a l'aprenentatge? I com l'entorn (en les seves dimensions materials i simbòliques) proporciona una font per a una pràctica encarnada i per a diverses formes de compromís personal i social?

Celia Vara ha curat aquest programa a partir de la recerca-creació amb una metodologia corporizada, estretament vinculada amb la noció d'empatia cinestèsica, per mostrar que el sentit de la nostra posició i moviment corporal es relaciona amb la nostra consciència de l'espai que ocupem.

L'empatia cinestèsica ens permet relacionar-nos amb el moviment d'una altra persona o amb l'experiència sensorial de moviment (Sklar, Reynolds i Reason, Foster). Això permet l'experimentació i creació de noves rutines corporals i, per tant, una forma d'agència que permet una resistència somàtica subtil en condicions diverses de repressió corporal. Les formes d'alliberament feminista que podem observar en les obres seleccionades en aquest programa, emfatitzen el cos en l'entorn íntim i públic com un aspecte central de l'agència (McNay, Meynell, Coole, Sheets- Johnstone). En el seu treball, és precisament a través del moviment (i per tant de la cinestèsia) que el cos s'involucra amb el seu entorn per recopilar coneixements sobre si mateix i el món així com intervenir en aquest. Aquestes artistes participen en pràctiques perceptives que ofereixen exploracions de l'espai i de com el cos l'ocupa. Això permet una observació subtil del somàtic emfatitzant diferents maneres d'alliberar i situar el cos. Aquestes formes d'alliberament feminista emfatitzen el cos com l'aspecte central de l'agència. Són instruccions sensorials per a declaracions polítiques feministes.

Programa Dar Cuerpo al Cuerpo I: Catalunya i País Basc

Aquesta selecció reprèn els vídeos i performances històriques pioneres (1973-1981) realitzades per les artistes catalanes Fina Miralles i Eugènia Balcells, i l'artista basca Esther Ferrer durant els últims anys de la dictadura franquista (1939-75) i la transició a la democràcia. Sota el règim de Franco, es va prohibir el pensament i l'expressió crítics, i els/les artistes van idear mecanismes corporals com a forma de protesta i resistència. Va haver-hi un èmfasi en el sensorial que proporcionava un accés original al jo. Aquestes artistes van ser úniques perquè es van centrar en el cos com un agent d'alliberament i autoexpresión sota les agudes restriccions als cossos femenins sota la dictadura política.

En aquest programa es projectaran: Going Through Languages (1981, Eugènia Balcells), Duna i Deixada Anar de Cargols (1973) (dues peces de la sèrie Translacions) i Petjades (1976) de Fina Miralles i un extracte d'Acciones Corporales (1975, Esther Ferrer).

Enllaços d'interès:

https://www.mcgill.ca/english/staff/celia-vara

https://vimeo.com/celiavara

Imatge: Petjades (1976), Fina Miralles.

A càrrec de Celia Vara

Celia Vara és investigadora postdoctoral al Moving Image Research Lab (MIRL) a McGill University. Té un doctorat. en Comunicació (2019) per Concòrdia University (Montreal,QC, el Canadà). És psicòloga des de 1997, i la seva tesi de màster (“Videoarte feminista en los años 70 en España”) va guanyar en 2013 el 1r Premi en Gènere i Recerca de la Universitat Jaume I d'Espanya. És artista visual i curadora. Els seus escrits i peces artístiques han estat publicades en Journal feral feminisms, Institute for Research on Women (Rutgers University), McGraw Hill Editorial, Arte y Políticas de Identidad, entropy i humanities en MDPIand Performance Research (Routledge Journal, Taylor and Francis). La seva recerca explora l'ús del cos sensorial en l'art i performance feminista de la dècada de 1970 i les seves relacions amb l'agència corporal i la resistència feminista en el context cultural i polític actual. Desenvolupa mètodes experimentals que empren la cinestèsia i l'empatia cinestèsica com a metodologies de creació de recerca. Els seus interessos de recerca inclouen els processos de consciència, percepció i agència corporal. Reflexiona sobre això a través dels moviments corporals en performance, curaduries i recerca-creació des d'una perspectiva feminista.

Eugènia Balcells (Barcelona, 1943). Neix a Barcelona on es diploma en Arquitectura Tècnica. Filla i néta d'arquitectes i inventors, el frec quotidià amb tota mena d'instal·lacions enginyoses relacionades amb la visió i la matemàtica la inicia en l'aprenentatge fràgil de l'equilibri entre l'intangible i el material, entre l'il·lusori i l'exacte. Al 1968 es trasllada a Nova York i prossegueix la seva formació artística en la Universitat de Iowa on obté en 1971 el Màster en Art. Fins a 1979 viu entre Barcelona i Nova York, any en què fixa la seva residència als Estats Units. A partir de 1988 torna a residir alternativament en totes dues ciutats.
https://eugeniabalcellsfoundation.org/home/ 

Fina Miralles (Sabadell, 1950). Després d'estudiar Belles arts, va viure a Barcelona. Després de la mort dels seus pares, comença un pelegrinatge vital que la porta a Amèrica del Sud, Nord de França, Itàlia i altres llocs, fins que arriba a Cadaqués, on viu ara. Aquest anar i venir, diu Fina, li va fer conèixer-se i situar-se en el món. En la distància aprenem a ser humils, a acceptar i a viure segons la veritat, l'harmonia i la bellesa.
https://www.finamiralles.com/ 

Esther Ferrer (San Sebastián / Donostia, 1937). Coneguda pel seu treball com a artista visual així com per les seves actuacions, en solitari o dins del grup espanyol ZAJ (format en 1964 i dissolt en 1996). La seva obra sempre ha estat orientada a l'art/acció, una pràctica efímera, que a l'art/producció, creada per Walter Marchetti, Ramon Barce i Juan Hidalgo (dissolt en 1996).
https://estherferrer.fr/fr/