Manifest creatiu per a un futur crític de la IA

En l’últim any, aplicacions de creació de text i imatges com ChatGPT o Dall-e, en què l’usuari delega l’acte de creació en la IA, s’han generalitzat a tot el món. Milions d’obres artístiques, imatges, exposicions, llibres i inclús diaris sencers s’han produït recentment utilitzant aquestes apps, la qual cosa implica una transformació de com es relaciona l’acció humana amb l’autoria artística.

La gran velocitat d’aquesta transformació porta al sector creatiu a profunds dubtes, temors i preguntes: son aquestes aplicacions veritablement creatives? Com hem de reaccionar nosaltres davant aquesta nova realitat? Quina és la nova posició de l’art professional davant un procés d’automatització que amenaça la seva pròpia supervivència?

Les qüestions que envolten el desplegament de la IA com a agent creatiu son existencials, però també socials, polítiques i ecocòmiques. I totes elles es tornen urgents per la velocitat i l’absència de regulació en què s’està produïnt aquesta transformació. Hauríem d’exigir límits? Necessitem arribar a acords perquè el sector artístic i el tecnològic puguin avançar per camins paral·lels sense obstaculitzar-se mutuament?

El centre d’arts Santa Mònica de Barcelona ha programat un taller intensiu per abordar totes aquestes qüestions urgents. L’1 de desembre de 2023, especialistes internacionals es reuniran i exposaran públicament les seves idees per a la redacció d’un manifest cultural dirigit als responsables dels desenvolupaments en IA. Lluny de negar o frenar la realitat tecnològica en què estem immersos, aquest manifest ha d’esbossar les preocupacions i exigències del sector creatiu davant els processos d’automatització en curs i els seus perills.

Aquest taller està previst que sigui el primer d’una llista d’actes posteriors que tindran lloc en diverses institucions artístiques europees. 

Aquest projecte està comissariat per Andrew Keen i Enric Puig, i comptarà amb contribucions presencials de: Margaret Heffernan, Stephen Marche, Viktor Mayer-Schonberger, Joana Moll, Joan Soler-Adillon, la contribució audiovisual asíncrona de Hito Steyerl, i d’altres pendents de confirmar.

Convocatòria oberta per a artistes & investigadores

El centre d’arts Santa Mònica convoca a artistes i investigadores interessades a assistir al taller intensiu que se celebrarà a Barcelona l’1 de desembre de 2023.

El taller està obert a tots aquells assistents que estiguin implicats des del sector artístic amb la IA, no necessariament treballant amb ella, però preocupats pel tema de l’avançament en les arts i que desitgin escoltar les primeres aportacions d’experts amb l’objetiu de seguir treballant conjuntament cap a una versió final del manifest.

A més de l’esborrany del manifest, que s’espera que estigui finalitzat a inici de 2024, el centre d’arts Santa Mònica també planteja la possibilitat de realitzar una gran exposició basada en els resultats d’aquesta conversa i en el propi manifest. Algunes de les persones que assisteixin als tallers podrien participar en aquesta exposició, que s’obriria al públic al llarg de 2025.

El taller es celebrarà exclusivament en anglès.

Per a inscriure’s, només s’ha d’omplir el següent formulari en línia abans del 13 de novembre de 2023: bit.ly/Creative-Manifesto-Open-Call

La participació és gratuïta amb un aforament limitat de 30 persones que seran seleccionades en funció de la motivació expressada en el formulari de sol·licitud.

Els interessats a assistir en persona al taller però que no comptin amb una institució que doni suport el seu viatge, poden comunicar-ho al Santa Mònica a través del formulari, que estudiarà cada cas i abonarà fins a 500 €.

Participants:

Azahara Cerezo investiga l'abast i els efectes dels processos de digitalització en el territori, entenent-ho com un nus d'elements vinculats a l'experiència de l'espai i el temps, la corporeïtat, la fragmentació del treball o la cristal·lització de la memòria. A mig camí entre allò hiperlocalitzat i allò deslocalitzat, la seva pràctica artística vol reflexionar sobre els límits de temes concrets en la seva relació amb qüestions més àmplies, com els conflictes històrics inacabats o la violència d'un capitalisme que actua per despossessión. www.azaharacerezo.com

Andrew Keen (moderador). Nomenat uns dels “100 homes més connectats” per la revista GQ, Andrew Keen és un dels locutors i comentaristes més coneguts del món. Produeix i presenta Keen On, el popular podcast diari en línia. És el presentador del programa de llarga durada How To Fix Democracy (Com arreglar la democràcia) i va dirigir i escriure la pel·lícula homónima 2020. És autor de quatre aclamats llibres: Cult of the Amateur, Digital Vertigo, The Internet Is Not The Answer i How To Fix The Future. www.ajkeen.com

Stephen Marche és un novel·lista i assagista, i autor, entre d’altres obres, de On Writing and Failure i The Next Civil War. Ha escrit articles i assaigs per a The New Yorker, The New York Times, The Atlantic, Esquire, The Walrus i molts d’altres. Ha col·laborat amb la intel·ligència artificial en la primera novel·la generada per IA reseñada a The New York Times, Death of an Author. La seva novel·la més recent The Last Election, la ha escrit juntament amb Andrew Yang. www.stephenmarche.com

Joana Moll és una artista i investigadora que viu a mig camí entre Berlín i Barcelona. El seu treball és una exploració crítica de la forma en què les narratives postcapitalistes afecten a  l'alfabetització de màquines, els éssers humans i els ecosistemes. Les àrees d'investigació principals abasten la materialitat d'Internet, la vigilància, els anàlisis dels perfils socials, i les interfícies. Ha presentat, exposat i publicat els eu treball en diferents museus, centres d’art, universitats, festivals i publicacions de tot el món com la Biennal de Venècia, el MAXXI, el MMOMA, el CCCB, el ZKM o Ars Electronica. El seu treball ha aparegut a The Financial Times, Der Spiegel, National Geographic, Wired i Vice. A més a més, és cofundadora del grup d’investigació Critical Interface Politics, amb seu a Hangar, i codirectora del Instituto para el Avance de los Automatismos Populares. www.janavirgin.com

Joan Soler-Adillon és artista i professor agregat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a Barcelona. La seva investigació i pràctica giren en torn als mitjans digitals interactius i la seva manifestació en l’art digital, en particular la instal·lació interactiva, la narració i el documental interactius i la realitat virtual. Des d’un joc interactiu de cos sencer en un tobogan inflable fins a un documental experimental basat en la realitat virtual, ha participat en un munt de projectes centrats tant en el disseny del comportament i la interactivitat com en fomentar la col·laboració i la participació del públic. en.joan.cat

Amb la participació online de:

Margaret Hefferman és empresària, directora executiva, escriptora i conferenciant. El seu lema: “No juguem al joc, canviem-lo”. Ha produït programes per a la BBC durant 13 anys. Després es va traslladar als Estats Units, on va dirigir produccions multimèdia per a Intuit, The Learning Company i Standard&Poors. Va ser Consellera Delegada d’InfoMation Corporation, ZineZone Corporation i iCast Corporation. Va ser nomenada una de les "25 millors" per la revista Streaming Media i una de les "100 millors executiva de mitjans de comunicació" per The Hollywood Reporter. Actualment és professora de Pràctica a la Universitat de Bath, professora principal del Programa de Lideratge Responsable del Forward Institute i, a través de Merryck & Co., assessora a directors generals i a alts executius d’importants organitzacions mundials. mheffernan.com

Viktor Mayer-Schonberger és catedràtic de Governança i Regulació d’Internet a Oxford. La seva investigació se centra en el paper de la informació en una economia a la xarxa. Anteriorment va formar part durant deu anys del professorat de la Kennedy School of Government de Harvard. Ha publicat onze llibres, entre ells, el best-seller internacional Big Data: A Revolution That Will Transform How We Live, Work, and Think (HMH, 2013) i Delete: The Virtue of Forgetting in the Digital Age (Princeton, 2009). També és autor de més de cent articles i capítols de llibres sobre l’economia i la governança de la informació. Actualment és membre del Consell Digital Alemany i del Panell d’Ètica i Protecció de Dades d’AXA.

Amb la participació audiovisual asíncrona de:

Hito Steyerl és cineasta, artista visual, escriptora i innovadora de l’assaig documental. La seva prolífica obra cinematogràfica i literària se situa entre els camps de l’art, la filosofia i la política. L’obra de Steyerl està unificada temàticament sobre una profunda exploració dels imaginaris socials, culturals i financers del capitalisme tardà. Les seves pel·lícules i conferències aborden cada cop més el context de presentació de l’art. Steyerl ha realitzat nombroses exposicions, les més recents individuals al Museu Nacional d’Art Modern i Contemporani de Seül i en el Museu  Stedelijk d’Amsterdam el 2022. Els seus escrits han circulat àmpliament a través de publicacions en revistes acadèmiques i d’art.