Geografies del ser

Geografies del ser és un taller sobre l’art de la performance o d’acció conduït per Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil.

Cinc sessions per recuperar la corporalitat i la seva presència, i enllaçar les expressions artístiques que se’n deriven. Unes formes, comunes i essencials de creació, que són col·lectives i viscerals.

Objectius:

• Entendre "el cos" com una geografia políticoafectiva sentipensant, la cuerpa.
• Usar la corporalitat que habitem per ampliar o enderrocar el que se'ns ha impedit fer.
• Reconnectar amb les memòries corporals pròpies com a matèria primera de les nostres accions.
• Desplegar ens comunals, passant per allò individual o unipersonal.
• Establir una comunicació intuïtiva amb l'objecte.
• Obtenir eines per realitzar accions de performance en viu tant individuals com simultànies o col·lectives.
• Activar espais no convencionals a partir de la presència individual/comunal.
• Crear i viure en una nova comunitat dins aquest món que ens envolta.

Estructura:

El laboratori s’estructura en 5 sessions de 3 hores que formen diferents blocs entrellaçats entre si:

• La matèria, la corporeïtat.
  Activar la comunicació amb la matèria, el nostre Ésser al món, corpo-geografia, comunicacions interno-externes corporals, desfragmentar l'ego, rituals de transició.
  

• La comunitat, la col·lectivitat.
  Ser i estar en comunitat, espai comú d'escolta eXtrema, construcció d'una memòria de totis, el límit del relacional com a constructe social, transformació de vincles, mimetitzar-se en l'alteritat.

• L'objecte (in)animat.
  Establir un diàleg intuïtiu i directe amb els objectes a ser usats (o que ens usen) en una acció. Vincular-nos d'una forma afectiva i sensorial amb allò objectual. Crear amb, per i cap a aquesta altra matèria: l'objecte (in)animat.

• L'espai "real".
  Connexió extrasensorial amb l'entorn, negociar el risc, allò privat és públic, altres mons són possibles, activar la comunicació energètica, descolonitzar la corporalitat-matèria-entorn.

Imatge: LATIRSINCRÓNICO sinfonía corporal. Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil. 2022. Foto Vanessa Hernández Gracia.

A càrrec de Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil

Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil (Puerto Rico / Catalunya) són artistes, curadores, investigadores i pedagogues de la performance. Directores de l’espai de creació i pedagogia radical MATERIC.ORG. Curadores de MAR DE ISLAS encuentro de performance del Caribe i EMPREMTA festival internacional de performance. Comencen el seu treball conjunt el 2015 seguint una filosofia d’Amor Subversiu i Cures eXtremes. Han presentat obra a Europa, Àsia i les Amèriques a festivals, museus i galeries com Viva! ArtAction (Canadà), Tempting Failure (Regne Unit), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Catalunya), Santa Mònica (Catalunya), Ex Teresa Arte Actual (Mèxic), Festival International d’Art Performance a Martinique (Martinica) i Organ of Critical Arts-OKK (Alemanya), entre d’altres. La seva obra forma part de l’arxiu del Live Art Development Agency (Regne Unit), de l’Art Exchange Project (Regne Unit), del Museu de l’Empordà (Catalunya) i del Netherlands Institute for Sound andVision (Països Baixos), entre altres. Han realitzat i realitzen cursos de performance dins del Programa de Estudios Independientes del MACPR (Museo de Arte Contemporáneo de Puerto Rico), per a Massana Permanent de l’Escola Massana centre d’art i disseny de Barcelona i als departaments de Belles Arts de la Universitat de Puerto Rico i la Universitat de Barcelona.

Les seves pràctiques individuals convergeixen en entendre l’art com un acte transgressor. Aquest acte transgressor s’evidencia i es posa de manifest a partir de l’entremesclament de les seves pròpies psiques, cuerpas, sensorialitats i afectivitats eXtremes, que permeten eliminar la concepció dual del ser. Mitjançant el mimetisme es traça el camí a la supressió de l’ego, i a l’aparició de l’ésser anonimat, desheretat de qualsevol títol individual o diferencial. Entenen la mimesi, no com a imitació, sinó com un vincle cap a la desconstrucció de la noció moderna de l’individu (neoliberal).

La seva pràctica artística porta a l’eXtrem el mimetisme de las cuerpas en un espai específic i en un entorn determinat. Exploren sensibilitats alternes que desafien les cronologies històriques imposades i destrueixen la dicotomia entre home o/i dona. Les seves peces s’emmarquen en la necessitat d’establir una mateixa connexió i ritme corporal de pura escolta. No són dues corporalitats, no són dos artistes, són la cuerpa en un espai, un temps i una presència. El seu punt d’unió, com a punt de fuga, és un batec constant on la pluripresència de la cuerpa, la destrucció fronterera i la descolonització corpoment és acte de rebel·lia i subversió.