Què estàs cercant?
Potser busques…
Curtmetratges d'Andrés Duque
Cicle Hamaca
Entrada lliure / aforament limitat
Presentació de "Primeros síntomas" "Las manos de Nastasia" d'Andrés Duque, seguidament conversa entre el director de la pel.lícula i Cloe Masotta.
L’obra videogràfica d’Andrés Duque és plena d’esquerdes cap a l’inexplicable. Les seves peces parteixen d’una idea lúdica («Si no em diverteixo amb la càmera, sé que alguna cosa va malament») i d’una fascinació preracional pels paisatges aspres i les persones amb una sensibilitat que topa amb allò comunament acceptat. Amb la seva càmera digital i una intuïció envejable, se centra en el registre de les formes i les superfícies, els gestos i els moviments, les situacions latents i les escenes desconcertants. La seva obra, més que idees, genera sensacions i proposa noves relacions amb el món que ens envolta. Gairebé sempre, tan evocadores com intrigants. En l’organització posterior del material, intenta recuperar aquesta primera impressió: presentar les coses com mai s’han vist, singularitzar-les, treure-les de context. Tot i que la seva matèria primera és la realitat, els seus documentals són obres inestables en les quals el component narratiu o la fidelitat representacional es difumina mitjançant omissions, associacions suggeridores, manipulacions de la imatge i desconnexions entre aquesta i el so. Formes d’incrementar el desconcert i expandir la percepció.
Sobre el realitzador
El treball videogràfic d’Andrés Duque se situa a la perifèria de la no ficció espanyola, un espai incert –i visible fora de les pantalles de cinema– caracteritzat per l’autoproducció, la no subjecció a formats o durades estàndard i la hibridació genèrica. Tot i que la seva obra més rellevant s’inscriu en la pràctica documental, també ha realitzat una quinzena de peces més properes a la videocreació, encara que també aquí utilitza el món referencial (Salón rojo o La fábrica) i imatges d’arxiu de caràcter factual (Home Soverignty). Entre aquestes peces, també destaca Life Between Worlds, Not in Fixed Reality, gravada amb un telèfon mòbil per a la secció Heterodocsias del Punto de Vista – Festival Internacional de Cinema Documental de Navarra 2008. El 2004 va dirigir Ivan Z, el seu documental més conegut fins avui, un retrat del cineasta de culte Ivan Zulueta que, a més de participar en més d’una desena de festivals internacionals, li va valer la nominació al Goya en la categoria de Millor Curtmetratge Documental. Més endavant va realitzar altres documentals que, a partir d’un personatge (Paralelo 10, 2005) o del paisatge (Landscapes in a Truck, 2006), remeten al concepte de sinistre, en què allò que és familiar esdevé estrany, i viceversa. L’any 2007 va dirigir La constelación Bartleby, una peça de difícil adscripció genèrica en la qual una narració ficcional conviu amb el registre directe i la posada en situació per acostar-se d’una manera singular a la ciència-ficció a partir d’autors com Herman Melville, Ray Bradbury i François Truffaut.
L’obra videogràfica d’Andrés Duque és plena d’esquerdes cap a l’inexplicable. Les seves peces parteixen d’una idea lúdica («Si no em diverteixo amb la càmera, sé que alguna cosa va malament») i d’una fascinació preracional pels paisatges aspres i les persones amb una sensibilitat que topa amb allò comunament acceptat. Amb la seva càmera digital i una intuïció envejable, se centra en el registre de les formes i les superfícies, els gestos i els moviments, les situacions latents i les escenes desconcertants. La seva obra, més que idees, genera sensacions i proposa noves relacions amb el món que ens envolta. Gairebé sempre, tan evocadores com intrigants. En l’organització posterior del material, intenta recuperar aquesta primera impressió: presentar les coses com mai s’han vist, singularitzar-les, treure-les de context. Tot i que la seva matèria primera és la realitat, els seus documentals són obres inestables en les quals el component narratiu o la fidelitat representacional es difumina mitjançant omissions, associacions suggeridores, manipulacions de la imatge i desconnexions entre aquesta i el so. Formes d’incrementar el desconcert i expandir la percepció.
Sobre el realitzador
El treball videogràfic d’Andrés Duque se situa a la perifèria de la no ficció espanyola, un espai incert –i visible fora de les pantalles de cinema– caracteritzat per l’autoproducció, la no subjecció a formats o durades estàndard i la hibridació genèrica. Tot i que la seva obra més rellevant s’inscriu en la pràctica documental, també ha realitzat una quinzena de peces més properes a la videocreació, encara que també aquí utilitza el món referencial (Salón rojo o La fábrica) i imatges d’arxiu de caràcter factual (Home Soverignty). Entre aquestes peces, també destaca Life Between Worlds, Not in Fixed Reality, gravada amb un telèfon mòbil per a la secció Heterodocsias del Punto de Vista – Festival Internacional de Cinema Documental de Navarra 2008. El 2004 va dirigir Ivan Z, el seu documental més conegut fins avui, un retrat del cineasta de culte Ivan Zulueta que, a més de participar en més d’una desena de festivals internacionals, li va valer la nominació al Goya en la categoria de Millor Curtmetratge Documental. Més endavant va realitzar altres documentals que, a partir d’un personatge (Paralelo 10, 2005) o del paisatge (Landscapes in a Truck, 2006), remeten al concepte de sinistre, en què allò que és familiar esdevé estrany, i viceversa. L’any 2007 va dirigir La constelación Bartleby, una peça de difícil adscripció genèrica en la qual una narració ficcional conviu amb el registre directe i la posada en situació per acostar-se d’una manera singular a la ciència-ficció a partir d’autors com Herman Melville, Ray Bradbury i François Truffaut.
http://www.hamacaonline.net;https://vimeo.com/120571842
- OrganitzaHAMACA, media & video art distribution from Spain
- Col·laboraArts Santa Mònica - Departament de Cultura