Coriolà. Són el renaixement després de la crisi, un murmuri però també un crit desafinat. Un univers d’intuïtives històries que desprenen el seny i la rauxa, una carícia i una esgarrapada. Igual que l’emperador que els il·lustra, Coriolà cavalca en un cavall que de vegades es desboca. Les cançons combinen la contundència del rock i la tranquil·litat del pop. Són el so que fan les flames i el soroll dels timbals, però també les cendres després d’un gran incendi. El cantant i compositor Carles Chacón crea, evoluciona i mor en cadascun dels versos d’un imaginari fantàstic.

Trau. Quartet que veu clarament de les influències dels seixanta i setanta, i que cerca una veu pròpia a través de lletres dotades de naturalitat. La quotiodianitat i la humilitat són el seu estendard. Vesteixen les melodies amb un gran sentit de l’humor, i són fans de bandes amb melodies, jocs de veus i cançons aparentment senzilles de dos o tres minuts. Fruit de la inspiració accidental, es converteixen en descriptors minuciosos de l’imaginari local i popular, amb cançons sobre records d’infantesa, històries d’amor i cants reivindicatius. Guanyadors del concurs Sona 9 2014.