L’entramat musical propi d’un concert per a piano i orquestra es desenvolupa aquí a través del flirteig i la confrontació entre l’home i la màquina (el pianista i l’orquestra mecànica): la força rítmica natural que brolla de Carles Santos i la velocitat i la precisió d’una orquestra mecànica informatitzada. Però també a partir del diàleg i la contraposició de dues màquines amb característiques tímbriques molt diferents. La composició també ha fet entrar en joc aquestes dinàmiques que van del diàleg a la confrontació entre Carles Santos i CaboSanRoque.