Utopia Rambles – Acta del grup de programació I

Arribem.

Ens mirem.

Ens mantenim en peus com si asseure'ns en la taula ens obligués a ser més seriosos.

Parlem, parlem, parlem...

I les cames es dirigeixen a la taula com si sabessin que la serietat és el que se'ns demana.

Parlem, parlem, parlem...

Propostes inconcluses, buits varis, inquietuds i gàrgares: Què fem aquí? Per a què servim? Qui som?

Les velles preguntes sense resposta.

Algú, enfadat per la tasca organitzativa que ens aclapara, exclama:

—Som funcionaris! Vull crear!

—Cal organitzar-se! —diu un altre.

—Cal concretar! —respon aquell.

—Creem el dispositiu que ens permeti fer art! —diu un animal racional que passava per allà.

Parlem, parlem, parlem...

I de sobte una veu que s'havia perdut en el silenci:

—Hauríem de fer un calendari... Mira... veieu? Això per exemple... això que van escriure aquells... podríem posar...

És clar! Un calendari! Ens van cridar a la programació Com no se'ns havia acudit?

—I una fitxa! Fem una fitxa! Un paper on els altres ordenin els seus anhels...

Deixem de parlar per dir coses.

I riem, I fem una mostra del que ha de ser la nostra fitxa (Ai... la nostra fitxa, quina gran revelació...) per mostrar-la als altres.

I de sobte ens sembla que la burocràcia és un art i ens encanten els arxius, els tampons, els maniguets, les finestretes i les hores del desdejuni.

I decidim que repartirem les fitxes perquè els nostres companys les emplenin amb les coses que tenen per dir i fer, les coses que encara no han dit o fet, fins i tot les que només som capaços d'imaginar.

—I seran de colors segons sigui l'acció!

—Sí! —diem tots—. De colors!

Perquè de sobte ens sembla que les nostres estimades fitxes constituiran un meravellós arxiu soviètic que una vegada exposat cremarem amb molt d'orgull.

I de sobte pensem en el vi i la cervesa i en Dionís. I ens animem a emplenar la nostra estimada primera fitxa per iniciar el calendari.

—Fem una ocupació d'aquest espai un cap de setmana per conèixer-nos i assaborir-nos! Posa-ho en la fitxa!

Algú contesta:

—Una ocupació? Si tenimos permís!

—Cert! Anomenem-li campaments!

—Què més dóna el nom —diu un altre—, només són paraules!

I així ens donen les dues. I ens diem alegres que aconseguim fer una fitxa. I ja gairebé ens anàvem i va dir algú:

—I les actes seran poesies!

 

Santa Mònica, 20 de gener de 2023