Dibuixar malament, dibuixar sense saber dibuixar, suposa enfrontar-se a una manera correcta de fer les coses, al bon gust i a l'acadèmia. La proposta reivindica una pràctica de dibuix allunyada de qualsevol capacitisme, des de l'amateurisme i el desig de fer. La riquesa de les nostres sexualitats és incommensurable, excedeix els nostres cossos i els nostres desitjos. El dibuix pot ser una eina molt útil per explorar aquests límits sexuals.

Una proposta de sala X on es projecta de manera coral el conjunt de clips sexualment explícits, dibuixats i editats per un grup de pornògrafs amateurs.

2023

Agraïments: Hamaca
Lloguer butaques: Mobles RAM

Francesc Ruiz (Barcelona, 1971). Parteix del còmic com a substrat estètic, narratiu i intel·lectual i també com a material històric i operatiu, aplicat a manera de continent o descripció de la realitat. A través de la creació, l'alteració, la restitució o l'acoblament, entre d'altres vies; genera històries possibles que revelen els engranatges a través dels quals es construeixen les identitats individuals i socials, la identitat sexual o també la identitat de la urbs.

Les seves instal·lacions s'han pogut veure a diferents centres d'art i museus nacionals i internacionals: MNCARS (Madrid), CA2M (Madrid), EACC (Castelló),  IVAM (València), MACBA (Barcelona), Gasworks (Londres), FRAC Île de France (Paris) i en biennals com la de Venècia del 2015, la de Götteborg del 2017, la biennal Momentum, Moss, Noruega el 2019 o la biennal de Busan el 2020.