Per a designar la mirada orientada, la llengua francesa recorre a la paraula regard, la qual, en origen, no designa l'acte de veure, sinó més aviat l'espera, la cura, la guàrdia, la consideració, l'emboscada. Sota l'influència d'aquesta insistència que expressa el prefix de repetició o inversió, regarder és un moviment que pretén tornar a prendre sota guardia o custòdia. 

Focos del sistema d'il·luminació descartat del Santa Mònica, focos del sistema actual del centre, extra focos led, servomotors, Arduino, cables, transformadors, metalls diversos i carrils. 

Producció tècnica: Max Milà 

Agraïments: Fra Angelico 

Beatriz Olabarrieta (Bilbao, 1982) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Deusto (Bilbao), es va graduar en Escultura per la Wimbledon School of Art (Londres) i va obtenir un màster d'Escultura pel Royal College of Art (Londres). Viu i treballa a Londres. 

Algunes de les seves exposicions recents són: Ask the Dust, MCA Santa Bárbara, Estats Units (2018-2019); Stay Twice, Bielefelder Kunstverein (Bielefeld, 2019); Meeting With a Double Agent, Syntax (Lisboa, 2017); The Only Way Out Is In, The Sunday Painter (Londres, 2017), i Book! Don't Tell Me What To Do, Parallel Oaxaca (Ciutat de Mèxic, 2017). Ha exposat de forma individual i col·lectiva a Serpentine Galleries (2016), MOT International (2015) i Lisson Gallery (2015), entre altres. Ha estat artista resident al Museo Experimental El Eco (Mèxic, 2014) i a la Cité internationale des arts (París, 2006).