"Parlem llengües que no són les nostres 
caminem sense passaport ni document d'identitat 
escrivim cartes desesperades 
que no enviem 
som intrusos nombrosos desgraciats 
sobrevivents 
supervivents".

Cristina Peri Rossi 

Saben com és Lima? És una ciutat de sostre gris nou mesos a l'any. Cel panxa-de-ruc. Un bloc de concret. Un desert marró-plom-sípia. On són els arbres verds o la lluentor del sol? On està el cel buidat i els núvols blancs? Potser per això fugim de Lima. O serà pel trànsit, el soroll, les tristes senderes humides? Després la trobem a faltar, és veritat. Però per què? Potser per una senyora que ven fruita, un veí que saluda al matí, una àvia que llegeix el periòdic al pati. Potser perquè els carrers de Lima són els únics que ens condueixen a casa. 

“Aquí hi ha més arbres que a Lima”, diu Qorianka, mentre contempla els carrers de Barcelona a la primavera. En quítxua, el seu nom significa àguila daurada. Té onze anys, passaport peruà i els ulls de nouvinguda.  Encara les seves expressions i modismes romanen intactes. Alguna vegada es transformarà el seu accent? Quin dia començarà a adoptar noves paraules per començar a oblidar unes altres? Quins rostres es començaran a deformar en la seva memòria? Quantes veus no serà capaç de reconèixer quan hagin passat els anys? A canvi de tot això, la ciutat li serà menys hostil? Arribarà el dia en què una d'aquests carrers la conduirà on se senti a casa? 

En un exercici de col·laboració, Boris Mercado i Qorianka usen la fotografia i l'audiovisual per dialogar sobre la identitat en construcció i les inquietuds entorn de la migració. Els retrats exposen a una Qorianka en contrast amb la ciutat a la qual acaba d'arribar, però també en complicitat i harmonia amb la naturalesa d'aquest costat de l'Atlàntic. Aquelles perspectives ens permeten establir un relat sobre les relacions, les nostàlgies, els silencis i els conflictes del procés migratori. Quant sacrifiquem de nosaltres, de la nostra naturalesa i origen, per adaptar-nos a una nova ciutat?

Boris Mercado / Águila Dorada - Polisèmies del silenci 

Col·laboració: Qorianka Arcela, Alonso Mesía Macher, Mitmaq Ediciones, Camila Opazo Sepúlveda 

Producció: Qorianka Arcela, Boris Mercado, Alonso Mesía Macher 

Autoria de la imatge: Qorianka Arcela y Boris Mercado 

Agraïments: Juliana Luna y Gaspar Justo 

"Sóc Boris Mercado, i com a migrant, gran part de la meva fotografia està enfocada la resistència i la lluita davant la injustícia i en la diversitat i riquesa cultural en el món. 

"Des de 2013 vaig treballar com a fotoperiodista al Perú. Aquest acostament m'ha portat a interessar-me per temes que es trobin dins de l'hemisferi social. Al seu torn, la meva producció fotogràfica m'ha ajudat a connectar-me i col·laborar amb diferents projectes per Amèrica Llatina, Sud-àfrica i Nova Zelanda, on vaig poder ampliar els meus horitzons i treballar des del llenguatge fotogràfic en espais de gestió cultural, com a mitjà de transformació social. 

"He publicat en revistes a l'Argentina, el Brasil, l'Equador, Itàlia, Anglaterra, Portugal i el Perú. I al 2014 vaig participar del projecte Offside Brazil per a MAGNUM Photos Agency en col·laboració amb el Colectivo Midia NINJA, a Brasil".