Reconstrucció: La Santa Virreina (Escena III)

El sol és una estrella, o un déu. En el text teatral de José María Pemán de l’any 1939 La Santa Virreina, que relata la llegenda europea del “descobriment” de la planta de la quina per a la cura de les febres palúdiques a principis del segle XVII, és el sol el culpable de les febres que sofreix la comtessa del Virreinat del Perú. “Vuestro Sol no ha de humillar a la Virreina de España”, diu la comtessa en un fragment de l’obra. La Santa Virreina és part del que després es va anomenar teatre falangista, una sèrie de propostes teatrals realitzades entre els anys 1937 i 1941 en què les directrius eren clares: la història d’Espanya es veia i es construïa com una concatenació de grans successos obeint als ideals falangistes de l’imperi i la recuperació d’un passat gloriós. Reconstrucció: La Santa Virreina (Escena III) refà la monumental escenografia de la tercera escena de l’obra, destruïda per les flames l’any 1994, quan el Gran Teatre del Liceu, escenari on es va estrenar la peça el 1939, va ser devastat per un incendi. En aquesta nova versió, tanmateix, CAOS s'ha apoderat de l'espai. Qui era personatge representant un mon s'ha transformat una altra vegada en escena. El ressorgiment des de les cendres de l'arbre de la febre implica literatures orals esborrades, ramificacions properes al deliri i felins que mostren la cura a les escorces mastegades. El secret de la flora de l’Equador apareix llavors com un personatge clau, amb designis propis, capaç de desestabilitzar i posar en disputa les perilloses conseqüències d’un mite fundacional.

Agraïments: Javier Andrés Rodríguez, María Auxiliadora Balladares, Ingrid Blanco, Lorena Cabral, Bertha Díaz, Paula Miranda, Amaranta Pico, Linda Valdés, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Archivo Municipal de Barcelona, Beques Premis Barcelona 2020, Fundació Gran Teatre del Liceu

Verónica Lahitte (Buenos Aires, 1980) Artista visual. Estudis Museístics (PEI, Museu d'Art Contemporani de Barcelona) i Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (Universitat Autónoma de Barcelona). El seu treball investiga formes d'escriptura, enunciació i desapropiació, establint lógiques específiques disenyades per a cada context. Ha presentat el seu treball en museus i centres d'art com Palais de Glace (Buenos Aires), Kunstuniversität (Linz), Württ Kunstverein Stuttgart, Det Kongelige Danske Kunstakademi (Copenhaguen), Museu d'Art Contemporani de Barcelona i Arts Santa Mònica (Barcelona), entre d'altres. Entre 2015 i 2017 va ser resident d'investigació i docent al departament de Teoriia Crítica i Práctiques Experimentals de la Universitat de les Arts, Guayaquil. Així mateix, va ser seleccionada en la residència Baden Württemberg Catalunya (Stuttgart, 2017) i va rebre una beca de creació del Fons Nacional de les Arts (Buenos Aires, 2017). Ha publicat el llibre Wagschale der Zeit und Ewigkeit (V___erlag für Handbücher, 2019) i va formar part del projecte europeu The New Dictionary of Old Ideas (MeetFactory—Prague, Trafostacja-Szczecin, CentroCentro—Madrid i Silk Museum-Tbilisi, 2019-2020). Des de 2019 és col·laboradora de Son(í)a Radio Web MACBA.

Antonio Gagliano (Còrdova, Argentina, 1982) Artista visual. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Nacional de Còrdova, Argentina, va obtenir un màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics pel PEI, Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
Els seus projectes entreteixeixen les pràctiques artístiques i la investigació, recorrent al dibuix i l'escriptura per explorar les múltiples maneres en què el coneixement emergeix, s'organitza i dissemina. Ha participat en exhibicions a Württ Kunstverein Stuttgart, Biennal de l'Havana, Casa Encesa, MACBA, Fundació Joan Miró i Fundació Antoni Tàpies, entre d'altres. Va obtenir premis com a Generació 2018 (Fundació Montemadrid, 2017) i ArteBA-Petrobras, edició X (Buenos Aires, 2013). Va ser cocurador del cicle anual La lliçó excèntrica (EspaiDOS, 2011-12) i de l'àrea d'investigació de Segueixi els rastres com si fos miop, exposició que celebrava els 10 anys de la Sala d'Art Jove (Arts Santa Mònica, 2016). Les seves publicacions inclouen L'esperit del segle XX (Album, 2014), Buno (Fundació Joan Miró, 2014) i Estat de la tècnica (V___erlag für Handbücher, 2018). Des de 2014 integra l'equip editorial de Son(í)a Radio Web MACBA. Actualment coordina l'àrea d'Investigació i Transferència de coneixements d'Hangar.