Membranes zombis

Membranas Zombies és una investigació oberta i en procés, que explora la zombificació com a procés cap a un nou estadi híbrid entre allò que és viu i allò que és mort, el que és vàlid i no vàlid, el que és humà i el que no és humà, fugint del binarisme que dissecciona la realitat en base als patrons d’allò que és reconeixible i, per tant, utilitzable. Com esdevenim zombies? ¿Pot un procés de zombificació obrir nous horitzons de possibilitat més enllà dels binarismes positivistes?

Pren cos en el Santa Mònica com una instal·lació experimental de disseny especulatiu viu, basat en el cicle de la vida dels fongs i les (im)possibilitats de contenir-los. Està composta de dispositius-membrana que combinen materials, substrats i mitjans tecnològics de fabricació digital d’impressió 3D.

Muaj! (Marzia Matarese, Desirée Quevedo i Sonia G. Villar)

Agraïments:
Enclave Micopirata Mutante (eemeemee.org)
Espai Salamina
Ecovilla La Sequoia
Laila Agzaou
Espiga Craft Beer Shop,
Bar Palmer (Poble sec)
Torrero Vidres
Ferran Collado 
La Escocesa
Santi Boada
Tomás Martín

Muaj! és un simbiont nascut de les sessions obertes de Puaj! a Hangar (2019) i la nostra fascinació pels bolets i xarxes micelianes. És un organisme per pensar, dissenyar i materialitzar conjuntament eines i estratègies obertes (DIY/DIWO) cap a l'autosuficiència psicodèlica, la bioremediació, la sobirania alimentària, la interconnexió amb totes les companyes holobionts i posada en discussió de les relacions i les jerarquies ecològiques i interespecífiques. Volem explorar el significat de la cura en un planeta molt més que humà, tocant organismes de diferents espècies al mateix lloc i alhora, sent olor i intuïció, desbordant, sent rizoma. El node de MUAJ! s'enllaça a la xarxa eemeemee, l'objectiu de la qual és mantenir una xarxa comunitària de compartició de processos i coneixements generats al voltant de la micologia DIWO.

Marzia Matarese (Nàpols, 1989)
Articula la seva pràctica entre la micologia radical i les arts visuals, participant en diversos processos de recerca i creació col·lectiva. El 2019 organitza en col·laboració amb PUAJ! tres sessions temàtiques al wetlab d'Hangar (Barcelona). El 2020 funda juntament amb altres col·lectius l'Enclavament Micopirata Mutante, una xarxa comunitària de compartició de processos i coneixements generats al voltant de la micologia DIWO. Juntament amb Patricia Usero (artista sonora) és membre d'Arquea Colectivo, un duet que treballa a les interseccions entre la creació sonora, l'art visual i la biologia. Fa part del punt7, un grup que es congrega anualment al desert de Tavernes (Almeria) amb l'objectiu de generar trobades experimentals vinculades a l'espai i a la performance sonora. Actualment, és resident a Salamina, un espai compartit per artistes a L'Hospitalet del Llobregat (Barcelona).

Desirée Quevedo Nieto (1990, Barcelona)
Desenvolupa la seva pràctica dins el disseny 3D combinat amb tècniques de fabricació digital. El 2015 es va graduar en Belles Arts i, el 2017 va acabar el màster Arts Visuals i Multimèdia (UPV), especialitzant-se en modelatge i impressió 3D. Treballa amb múltiples plataformes i mitjans visuals dissenyant entorns virtuals CGI, on experimenta, a escala especulativa, amb narratives que exploren les relacions i interferències dins dels esteticismes tecnològics contemporanis, com a lloc de preguntes, espai de canvis i camp de sospites. La seva investigació dirigeix ​​també el focus a les possibilitats tècniques i conceptuals que ofereix la fabricació digital per addició de material, emmarcada dins de la filosofia opensource i DIWO. El 2019 va ser artista resident a Hangar.org (Barcelona) i La Escocesa (Barcelona), sota el pseudònim PostTrauman. El 2020 va desenvolupar la direcció artística i disseny CGI del curtmetratge Hard Persistence, exposat al Museu de la Música de Barcelona i diferents llocs d'Europa. El 2021 va ser seleccionada pel col·lectiu Geocinema per al seu laboratori de recerca i producció audiovisual. Habitualment col·labora amb l'artista Óscar Martín com a dissenyadora 3D i tècnica d'impressió.

Sonia G. Villar (Saragossa 1985 - viu a Osona, Barcelona)
https://cuaj.org/ http://du-da.net http://eemeemee.org/
Amb tendència a posar la mirada en les transformacions, a ser simbiont i porosa i a creure que la poesia i la ciència poden ser la mateixa cosa. Part dels organismes DU-DA (2019) i la xarxa eemeemee (2020). És resident de recerca de La Escocesa (2021) i ha estat seleccionada per a les Beques de projectes de recerca i experimentació artística en residència a Santa Mònica (2021). Ha participat en el grup co-rpus del projecte co-(2020) a La Escocesa, així com a la residència de recerca i jornades ASIMETRIAS | ESPAI I d'Indensitat (2019). Ha desenvolupat i mostrat projectes i situacions al Centre superior de Disseny Fer Creatiu i l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura (Saragossa), Social Muscle Club Fest (Berlín), Kunstverein München (Munic), HB55 - Räume der Kunst (Berlín), Abteilung für Alles Andere (Berlín), GO11 Award, Exchange Radical Moments! Live Art Festival (Berlín), Fabra i Coats (Barcelona), Sala d'Art Jove (Barcelona), Hangar (Barcelona), Graner (Barcelona), MACBA (Barcelona) i CCCB (Barcelona).