De la mateixa manera que Google va pretendre digitalitzar tots els llibres existents per crear la biblioteca absoluta, també s’ha proposat escanejar tota la superfície transitable del planeta per crear el mapa absolut. Google Street View deixa amb un pam de nas el mapa imaginat per Borges que coincidia fil per randa amb l’extensió d’un imperi. Però la cartografia, més enllà de ser una ciència de coneixement geogràfic, ha estat una eina vinculada a les arts militars, al control dels territoris, als desplegaments colonitzadors i a la submissió dels pobles. Amb la seducció lúdica de la realitat virtual i amb una innocent estètica de videojoc, Google Street View és una eina geomàtica que s’ha incorporat en els nostres usos quotidians formatant, però, una nova consciència de l’espai, del paisatge urbà, de l’arquitectura, de la fotografia i de la noció de viatge. I ho fa amb tal intensitat que resulta urgent la seva anàlisi crítica.

(Foto: ©Ernest Gual, Western Productions)

Alexandra Laudo (Barcelona, 1978) és comissària independent. Entre els seus projectes recents destaquen la conferència performativa How to observe a nocturnal sky (Collective, Edimburg), l’exposició Una certa foscor (CaixaForum), el cicle expositiu La possibilitat d’una illa (Espai 13, Fundació Joan Miró), o les dues darreres edicions del programa Composicions d’intervencions artístiques a espais públics, comissariat juntament amb Glòria Picazo en el marc del Barcelona Gallery Weekend. Durant el curs 2015-2016 va ser una de les participants de CuratorLab, el programa d’investigació curatorial de Konstfack University (Estocolm), en el marc del qual va desenvolupar la conferència performativa An Intellectual History of the Clock, que ha presentat a centres d’art i festivals de diferents ciutats europees. Aquest 2019 ha estat guardonada amb el premi GAC de Comissariat.

Activitat paral·lela a l'exposició Un món paral·lel.