Artistes: John Baldessari, Julián Barón, Christian Boltanski, Stan Brakhage, stanley brouwn, Ulises Carrión, Cine Quieto (Núria Gómez Gabriel i Gloria Vilches), Jef Cornelis, Patrícia Dauder, Guy Debord, Departament de Publicacions de RTVE, Fortunato Depero, Gilbert & George, Dan Graham, Vicente Huidobro, Dominique Hurth, William Kentridge, Rob van Leijsen, Rose Lowder, Chris Marker, Eline McGeorge, Miralda, László Moholy-Nagy, Raymond Pettibon, Marcel Pey, Alain Robbe-Grillet, Martha Rosler, Benet Rossell, Ed Ruscha, Isidoro Valcárcel Medina, Gloria Vilches, Lawrence Weiner.

L’exposició Llegible – Visible. Entre el fotograma i la pàgina es proposa explorar les relacions de continuïtat, complementarietat o dialèctica que s’estableixen entre publicacions d’artista i obres audiovisuals, dos mitjans que han viscut moments d’intens desenvolupament en el context de la creació durant l’últim segle.                              

L’encreuament entre publicacions i material audiovisual troba els primers antecedents a la dècada dels vint quan, amb les seves reflexions sobre l’estètica de la llum en relació amb la imatge en moviment, Lázsló Moholy- Nagy replantejava l’estructura de la narració cinematogràfica, alhora que, en el terreny del disseny gràfic, replantejaven de manera radical la forma i la funció de la tipografia sobre la pàgina. Al principi de la dècada següent, època en la qual el cinema mut havia assolit el màxim moment d’expansió i el cinema sonor estava a punt d’irrompre a les pantalles, se succeeixen altres intents de superposar el mitjà imprès i l’audiovisual. El 1931, el dissenyador italià Fortunato Depero esbossa el projecte New York film vissuto, un “llibre-pel·lícula” destinat a recollir els detalls de la seva experiència a Nova York. El projecte, que Depero arribarà a explicar en una publicació de poques pàgines però que no realitzarà en la seva dimensió total, denota la voluntat de fondre en una única experiència la narració impresa i el ritme cinematogràfic. Abordant aquesta relació des de l’àmbit de la literatura, el 1934 el poeta xilè Vicente Huidobro, al seu torn, s’embarca en la redacció d’una “pel·lícula escrita”, Cagliostro. Novela-film: una nova temptativa precursora del guió cinematogràfic tal com el coneixem avui dia.                      

Seguint el camí iniciat per aquests experiments i d’altres, el primer gran moment d’exploració simultània d’ambdós territoris en el terreny de l’art va ser a la dècada dels setanta, que va viure la progressiva generalització dels equips d’enregistrament de vídeo domèstics i l’expansió de les publicacions d’artista com a model de creació i distribució alternatiu al mercat de l’art. Molts dels protagonistes del moviment conceptual, com John Baldessari, Gilbert & George, Michael Snow, Ed Ruscha i, al nostre país, Isidoro Valcárcel Medina, van fer peces de doble caràcter: un llibre, una pel·lícula. Tanmateix, no totes aquestes “parelles” tenen el mateix perfil. Si, a vegades, com és el cas de John Baldessari, publicació i pel·lícula comparteixen un mateix contingut i fins i tot un mateix títol, altres vegades les relacions entre uns i altres són més subtils o complexes. Valcárcel Medina s’inspira en una novel·la de Robbe-Grillet per crear una pel·lícula i un cartell, mentre que el realitzador de televisió Jef Cornelis entrega a stanley brouwn la seva càmera per a la producció d’una de les seves peces. En el vídeo A Book (1978), d’Ulises Carrión, el llibre es troba no fora, sinó dins de la pel·lícula; Miralda i Benet Rossell completen París. La Cumparsita amb una pel·lícula i una capsa amb materials impresos que documenten la performance que dóna lloc a la peça. Des d’una perspectiva feminista, Martha Rosler, al seu torn, transforma un projecte sobre els processos ideològics i socials vinculats a la preparació d’aliments, i “la cuina” com a dispositiu cultural, en una sèrie de postals, un llibre i un vídeo. Chris Marker i Guy Debord plantegen la crítica social en pel·lícules i llibres en els quals el text exerceix un paper secundari, o allunyat del que li és habitual. Tot i que de manera més aïllada, aquesta pràctica continuarà als anys vuitanta i noranta, amb figures tan rellevants com Dan Graham —Rock My Religion i les seves diverses materialitzacions impreses—, Lawrence Wiener, Raymond Pettibon i també autors de contextos més propers, com Marcel Pey, que continuen establint connexions entre imatge en moviment i pàgina impresa.             

A partir de l’any 2000 comença el segon moment d’intensa activitat en aquesta pràctica, que es prolonga fins als nostres dies. Aquesta segona etapa està marcada per l’impacte de la revolució digital, i la consegüent expansió de les eines d’edició —de textos i de vídeo— a l’àmbit domèstic. Amb el naixement de les publicacions digitals, les edicions en paper s’alliberen de la seva principal funció —comunicar continguts— i es tornen més flexibles en relació amb les seves possibilitats formals i estètiques. Al mateix temps, tant els suports impresos com el mateix cel·luloide cinematogràfic es veuen amenaçats per l’obsolescència. En aquesta etapa, artistes de llarga i reconeguda trajectòria, com William Kentridge i Tacita Dean, prossegueixen l’exploració simultània d’ambdós mitjans al costat de creadors més joves: Cine Quieto, Julián Barón, Eline McGeorge, Rob van Leijsen, Patrícia Dauder i Dominique Hurth, entre altres. La generació més jove multiplica els formats: foliscopis o flipbooks, col·leccions de postals, projeccions de diapositives i videoclips s’uneixen al llibre, la pel·lícula i el vídeo com a suport adequat per a aquest tipus d’experimentació.

Amb més d’una vintena obres de caràcter doble —publicació i pel·lícula—, Llegible – Visible. Entre el fotograma i la pàgina il·lustra l’interès dels creadors per entrellaçar i relacionar la pàgina impresa i el document audiovisual, superposant-los fins a gairebé fondre’ls en una única superfície per a la creació. Què passa quan un artista “tradueix” un determinat contingut d’un mitjà imprès a un mitjà audiovisual, o viceversa? Què canvia, què s’altera, què roman quan té lloc aquesta transposició de formats? De quina manera es complementen o es contraposen? Aquesta exposició convida a reflexionar sobre qüestions com la seqüencialitat, la narració, la cinemàtica, el pas del temps, el muntatge, la representació del moviment i, en definitiva, la relació entre publicacions i documents audiovisuals, dos dels suports més rellevants sobre els quals s’erigeix el paisatge cultural i social de la nostra època.

Crèdits de les fotos:

Isidoro Valcárcel Medina. La celosía. Cartell, 1972. Foto: Cortesia de Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
Isidoro Valcárcel Medina. La celosía. 1972. Pel·lícula de 16 mm transferida a digital, b/n, so, 115’. Foto: Cortesia de Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
Alain Robbe-Grillet. La Jalousie. París: Les Éditions de Minuit, 1957. Foto: Dani Pujalte
Alain Robbe-Grillet. La celosía. Barcelona: Seix Barral, 1958. Foto: Dani Pujalte
Ed Ruscha. Premium. 1971. Pel·lícula de 16 mm, color, so, 24’. Foto: Cortesia d’Electronic Arts Intermix
Martha Rosler. Service: A Trilogy on Colonization. Nova York: Printed Matter, 1978 (reimprés 2008). Foto: Dani Pujalte
Martha Rosler. A Budding Gourmet. 1974. Vídeo transferit a digital, b/n, so, 17’ 14’’. Foto: Cortesia d’Electronic Arts Intermix
Patrícia Dauder. 41o08’56.66′′ N/ 08o36’43.60′′ W. Barcelona: Cru, 2013. Foto: Dani Pujalte
Patrícia Dauder. 41o08’56.66′′ N/ 08o36’43.60′′ W. 2013. 12 fulls de paper impresos en òfset, 100 x 70 cm. Foto: Cortesia de l’artista i de Projecte SD
John Baldessari. I Will Not Make Any More Boring Art. Nova Escòcia: Art Gallery of Nova Scotia, 2000 (reimprés 2011). Rotlle de paper pintat per empaperar. Foto: Cortesia de John Baldessari Archive
John Baldessari. I Will Not Make Any More Boring Art. Acció. Foto: Cortesia de John Baldessari Archive
John Baldessari. I Will Not Make Any More Boring Art. 1971. Vídeo transferit a digital, b/n, so, 31’ 17’’. Foto: Cortesia d’Electronic Arts Intermix
Gloria Vilches. La isla. 2015. Videoclip per a la cançó “La isla” de Dos Gajos. Pel·lícula en super-8 transferida a digital, color, so, 3’ 24’’
Fotos: Cortesia de l’artista

Comissària: Mela Dávila

Assistent de curadoria: Maite Muñoz

Organitza i produeix: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura