Què estàs cercant?
Potser busques…
Ciutat de vacances
Exposició
CIUTAT DE VACANCES
Arts Santa Mònica / Es Baluard / IED Institut Europeu de Disseny / Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
https://www.ciutatdevacances.eu/
Arts Santa Mónica en col·laboració amb Es Baluard i l'Istituto Europeo di Design estan impulsant el projecte d'investigació i producció artística “Ciutat de Vacances”. Compta amb la implicació d'artistes, antropòlegs i activistes, que han focalitzat les seves propostes sobre les relacions entre ciutat i turisme, en tres contextos urbans clarament afectats per la indústria del turisme. Alguns dels treballs produïts s'han realitzat en el context de Barcelona (Domènec i Ángela Bonadies), d'altres s'han iniciat en Barcelona, i han continuat a Palma (Idensitat i Juan Aizpitarte), d'altres han treballat sobre Palma de Mallorca (Left Hand Rotation, Ángel Marcos, Neus Marroig, Marc Morell, Ana A.Ochoa, Marina Planas - Arxiu Planas i Miguel Trillo) i un d'ells sobre Venècia (Irene Pittatore). Els projectes s'exhibiran en el Palazzo Grimani del Polo Museale de Venècia a partir del 10 de maig de 2017 (en el marc d'un punt d'informació turístiques dissenyat per l'equip d'alumnes de l'IED Venècia); en Es Baluard, del 25 de maig al 22 d'octubre de 2017; i en Arts Santa Mònica, a partir del darrer trimestre de 2017.
Ciutat de vacances: Es Baluard (Palma de Mallorca)
Del 26 de maig al 22 d'octubre
Comissariat: Nekane Aramburu
Obres: Left Hand Rotation, Marina Planas, Miguel Trillo, Neus Marroig, Ana A. Ochoa, Juan Aizpitarte, Ángel Marcos, Idensitat (Gaspar Maza-Ramon Parramon) i Irene Pittatore
CIUTAT DE VACANCES. Projectes
EDÈN (Palma) / SAFARI (Venècia). Juan Aizpitarte
Edén: Represa del concepte de diaporama d'imatges turístiques per a la realització del projecte a finals d'estiu del 2016 a Mallorca. La investigació d'Aizpitarte té el seu origen en les icones històriques hoteleres, els perfils de la costa i les rutes de creuers. El resultat expressa la relació de l'imaginari turístic amb la memòria subjectiva. La imatge capturada recorre les icones i llocs turístics estandarditzats de l'illa, i els superposa d'una manera psicodèlica i onírica, amb l'experiència de la llum com a centre del seu objectiu visual.
Safari: Sèrie fotogràfica presentada en format de periòdic visual que combina imatges maquetades en color i en blanc i negre. Dividida en diversos capítols, aquesta edició digital recorre, servint-se de la imatge, els comportaments dels turistes a la ciutat de Barcelona l'agost del 2016. Un epíleg tanca la panoràmica, alhora que mostra exclusivament els paisatges buits que queden després del recorregut dels turistes.
Juan Aizpitarte. Transfronterer d'acció i representació, irromp en els terrenys de les polítiques socials i l'estètica de masses. Els seus últims treballs mostren com el joc i la ficció s'imposen com a formes de comunicació i introdueixen al públic com a part de les seves obres.
Interessat a actuar des de diferents escales, investiga i intervé als territoris urbans a través d'accions a l'espai públic i sobre ell, que permeten el qüestionament del món contemporani mitjançant l'activisme social participatiu i els processos d'apropiació mediàtica. En paral·lel, les seves obres videogràfiques, rere un aparent formalisme, introdueixen aquests mateixos elements des d'una posició més introspectiva. Ha treballat en projectes sobre contextos socials i el turisme com «Benidorm, Benidorm» i ha iniciat «Ciutat de vacances» amb la residència a Arts Santa Mònica «Centre d'interpretació del turisme» (agost del 2016).
BARCELONA, EL VERANO SIN FIN. Ángela Bonadies
Aquest projecte neix durant dues estades a Barcelona: una curta l'any 2015, durant la qual Ángela Bonadies fa el taller Estructures d'excepció, en el marc de «TRANSlocacions», i una altra que va consistir en un mes de residència a l'estiu de 2016, convidada per IDENSITAT per realitzar un projecte a la costa de Barcelona.
Barcelona, el verano sin fin és una publicació que posa èmfasi en l'efecte repetitiu i pervers del turisme massiu, la pèrdua d'ànima dels llocs que el pateixen i els desplaçaments que experimenten els seus habitants.
Ángela Bonadies (Caracas, 1970) és una artista amb un treball fotogràfic centrat en la memòria, l'arxiu, la identitat, l'espai urbà i en concebre la imatge fotogràfica des de la fotografia. D'entre les seves exposicions recents destaquen «West Side», a la galeria ABRA Caracas; «Bonadies+Caula: Cartografías de un territorio compartido», al Centre de Historias de Zaragoza (PHotoEspaña 2015); «TRANSlocacions», a Arts Santa Mònica, Barcelona; «Die Bestie ist der Souverän» (La bèstia és el sobirà), al WKV (Württembergischer Kunstverein Stuttgart), Alemanya, i al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona; «The White Elephant», a la galeria after the butcher, Berlín, Alemanya; «El turment i l'èxtasi», a Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma; «Magical (un)Real: Entranced Land», a Momenta Art, Brooklyn, EUA; i «global aCtIVISm» al ZKM (Zentrum für Kunst und Medien), Karlsruhe, Alemanya.
A l'estiu del 2012 va dirigir el taller «De la autoconstrucción a las comunidades cerradas» a l'Escola d'Estiu de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la UCV (Universitat Central de Veneçuela), juntament amb Antoni Muntadas i Juan José Olavarría. A la Triennal d'Investigació FAU de la UCV (2014) va impartir el taller «Proyecto Inverso». Al juliol del 2015 va dictar el taller «Estructures d'excepció» a Barcelona, en el marc de «TRANSlocacions», coordinat per la plataforma IDENSITAT. Un any després va culminar el projecte amb una residència a Homesession i l'exposició dels participants del taller.
Entre l'agost i el setembre del 2016 va fer una residència al 18th Street Arts Center de Santa Monica, Califòrnia, convidada pel LACMA (Los Angeles County Museum of Art) com a part del projecte Pacific Standard Time: LA/LA, que alhora va fer avantsala de l'exposició «A Universal History of Infamy» (LACMA) que començarà a prevista per l'agost del 2017.
SOUVENIR BARCELONA. Domènec
Edició d’una col·lecció de postals que plantegen uns «souvenirs» (records) alternatius a l'imaginari estereotipat, optimista i amable que presenta la propaganda turística tant privada com institucional. En una perfecta simbiosi d'interessos, durant més d'un segle s'ha construït una imatge de Barcelona plena de tòpics: la ciutat culta, moderna, colorista, mediterrània, acollidora..., en definitiva, un parc temàtic que amaga històries de marginació i misèria, lluites de classes, cruentes revoltes populars i ferotges repressions.
Domènec. Mataró, Barcelona, 1962. Artista visual. Ha participat en nombrosos seminaris, exposicions i projectes internacionals d'art a l'espai públic i ha organitzat projectes in situ a llocs tan diferents com Irlanda, Mèxic, Bèlgica, França, Irlanda, Itàlia, els Estats Units, Israel, Palestina, Eslovènia, el Brasil, l'Argentina, Finlàndia o el Japó.
El seu treball s'ha exposat, entre altres llocs, al MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona, al Museu d'Art Modern de Varsòvia, al Museu Nacional Honestino Guimarães de Brasília, al Laboratorio Arte Alameda de Ciutat de Mèxic, a la Kaapelin Galleria d'Hèlsinki, al Musée d’art contemporain de Montréal o a la P74 Gallery de Ljubljana.
Els seus vídeos s'han projectat, entre altres llocs, al New Museum de Nova York, al Hammer Museum de Los Angeles, a la Storefront for Art and Architecture de Nova York, al Festival de Cinema d'Arquitectura de Rotterdam i al Festival de Cinema de Vladivostok.
És coeditor de la publicació d'art, arquitectura i espai públic «Roulotte».
URBAN TEMPORALITIES & GLOSSARY OF ZOMBIE SPACES. IDENSITAT (Ramon Parramon — Gaspar Maza)
El glossari dels espais zombi és un llistat de conceptes que pretén explicitar quines accions, fenòmens o circumstàncies contribueixen als processos de zombificació dels espais. Aquest glossari iconitzat pren especial èmfasi en relacionar els espais condicionats per la indústria del turisme amb els elements que defineixen els espais zombi. Els contextos de Palma (Mallorca) i Barcelona es posen en relació a partir de la idea d'estacionalitat o temporalitat: en un cas, a partir de l'activitat turística, que defineix una temporalitat al llarg de l'any, i en l'altre, amb la transformació urbana de la ciutat que està subjecta a fenòmens propis del capitalisme global, com són els períodes de crisi o les articulacions entre interessos polítics i privats. Tots dos casos presenten el turisme com a element d'activació i desactivació.
ESPAIS DE TEMPORADA | Palma, Mallorca. Llocs hipermasificats i sobrexposats que esdevenen espais mig abandonats i ensopits, que de manera reiterada s'activen i desactiven a través de cicles curts. Es troben en una indefinició o transició entre el lloc i el no lloc.
URBANISMES DE TEMPORADA | Barcelona. Llocs propers al litoral que es troben en vies de turistització. Espais perifèrics, encara no sobrexposats o sobreexplotats, en procés de reconversió. Després d'un període en mode d'espera, apareixen els renders, les tanques i les màquines que evidencien la fi del seu estat d’espera.
IDENSITAT és un projecte d’art que experimenta, mitjançant processos creatius, formes d'incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.
Ramon Parramon. Artista i gestor cultural, és llicenciat en Belles Arts i doctor per la Universitat de Vigo. Director i fundador d'IDENSITAT (des de 1999), des del 2010 és director de l'ACVic, Centre d’Arts Contemporànies de Vic. Ha dirigit el màster de Disseny, Art i Espai Públic Elisava-UPF (2000-2010). Ha comissariat diverses exposicions: «TRANSLOCACIONS. Observatori de projectes» (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2015), «Artesans. Construccions col·lectives de l'espai social» (La Capella, Barcelona, 2013) «CATALITZADORS. Art, educació, territori» (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2010), «Ciutats Intervingudes» (La Capella, Barcelona, 2010) o «Madrid Abierto» (Madrid, 2005), entre d'altres. Ha participat i organitzat seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social als àmbits nacional i internacional, i ha editat i coordinat diverses publicacions sobre aquests temes.
Gaspar Maza. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, postgraduat en Educació Social per la Universitat de Barcelona i doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Treballa com a professor al departament d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on imparteix diverses assignatures del màster d'Antropologia Urbana, així com a l'Escola d'Arquitectura de Reus i al grau d'Antropologia Social. També participa com a professor al Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE) de la Universitat Ramon Llull. És membre d'IDENSITAT, on participa habitualment en el desenvolupament de diferents projectes relacionats amb temes d'espai públic, creativitat, territori i esport.
NODO REPLICANTE DE LA CIUDAD ESCENARIO. Left Hand Rotation
El Poble Espanyol com a rèplica es replica, salta les fronteres del seu recinte privat i es reprodueix, en una infinitat d'escales, en la producció dels espais contemporanis del centre històric de la ciutat de Palma, Mallorca. La rèplica escapa del seu recinte de contenció i es reprodueix mentre devora el seu referent, la ciutat habitada.
El col·lectiu Left Hand Rotation va realitzar intervencions a l'espai públic sobre l'entorn del Poble Espanyol amb dinàmiques col·laboratives i involucrant la societat i altres creadors en reflexions sobre la relació entre el turisme i les urbs contemporànies.
En les jornades que van tenir lloc el 12, 13 i 14 de maig del 2016 a És Baluard i al barri de Són Espanyolet (Palma), es va analitzar i reflexionar sobre la ciutat com a parc temàtic, el concepte de «ciutat marca» i el turisme com a eina legitimada per la crisi econòmica; d'altra banda, es van portar a terme una sèrie d'accions urbanes col·lectives a la zona, de les quals aquest vídeo n'és un reflex.
Left Hand Rotation és un col·lectiu artístic en actiu des del 2005 que realitza projectes on s'articulen la intervenció, l'apropiacionisme, el registre i la manipulació del vídeo. El col·lectiu s'estructura com una entitat impersonal no associada a l'individu/autor que planteja cada projecte sota la consideració que la comunitat de recepció no és un espectador, sinó que forma part activa i imprescindible en la transformació de la realitat social. La voluntat de les comunitats d'atestar la seva situació fa possible l'articulació de l'acció.
LEFT (el concepte abstracte) HAND (l'objecte, la materialitat) ROTATION (l'acció) és un gir en sentit contrari que pot produir-se en qualsevol moment, un cargol que cal voltar just al contrari del que s'espera.
http://www.lefthandrotation.com/
END OF SEASON. Ángel Marcos
L'autor ha convertit el «gènere» del paisatge en una constant del seu treball, fixant-se en els camps de Castella, els rastres de la crueltat, la Babilònia contemporània, llocs icònics com ara Nova York, Cuba, Las Vegas, Barcelona o la Xina i les transformacions físiques i socials d'aquests indrets. Utilitza la fotografia com a tècnica principal d'expressió, per situar-nos davant de la quotidianitat i fer-nos reflexionar sobre la nostra condició. A les seves obres, el paisatge acostuma a ser el protagonista principal, raó per la qual a Palma ha practicat la seva mutació mentre recorria el perfil del litoral de la badia d'un extrem a l'altre com una mena d'arqueologia per al futur.
El treball d'Ángel Marcos conjura insistentment el punt cec de Canetti, més enllà del qual les coses ja no són veres. És en aquest punt allunyat de l'experiència moderna on l'autor ubica el disparador de la seva mirada; allà, a l'espai que es troba entre el desig i la publicitat, en qualitat de construcció resultant del fet històric d'haver reemplaçat la realitat per la seducció.
L'artista desenvolupa el seu treball sobre projectes concrets que es fan servir per enfocar subjectivament l'acció fotogràfica, com és el cas de «Los bienaventurados» (1997), «La Chute» (2000), «Alrededor del sueño» (2001-2008), «Rastros», (2003), «Un coup de dés» (2008), «Rabo de lagartija» (2010), «La mirada oculta» (2011) o «La subversión íntima», que es va presentar a la 55a edició de la Biennal de Venècia (2013).
Tots aquests projectes s'han mostrat en exposicions individuals i col·lectives de nombroses institucions i galeries privades nacionals i internacionals. Les obres d'Ángel Marcos es poden trobar en col·leccions i museus importants: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Institut Valencià d'Art Modern (València), ARTIUM de Álava (Vitoria-Gasteiz), MUSAC-Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Lleó), Museo Patio Herreriano (Valladolid), Baker Museum (Florida, EUA), Fonds national d'art contemporain (FNAC), Maison Européenne de la Photographie (París), The Margulies Collection (Miami) o The Speyer Family Foundation al Rockefeller Center (Nova York), entre d'altres.
IMATGE PÚBLICA. Neus Marroig
La imatge que representa públicament un lloc rep el nom d'imagologia, terme que Wikipedia defineix com «el saber científic necessari per crear, desenvolupar i mantenir una imatge pública». La imatge turística pot ser real o fictícia, pot ser inventada, recreada, distorsionada, pot ser veritat o mentida o pot ser també un mite. El projecte consisteix en l'anàlisi de l'evolució de la imatge pública de la ciutat de Palma a través de 40 citacions extretes de llibres i guies de viatge des de 1839 fins a l'actualitat.
Neus Marroig és llicenciada en Belles Arts i té un màster en Documental Creatiu. Els seus interessos se centren en la investigació dels mecanismes que es generen per recordar, fixar en el temps o commemorar i que, conseqüentment, alhora són mecanismes per oblidar.
Ha participat en diverses exposicions col·lectives, com ara «Body & Games» (Escola Leandre Cristòfol, Lleida, 2017), «Tabula rasa o la (im)possibilitat de construir una generació» (Es Baluard, Palma/galeria Muu, Hèlsinki, ambdues el 2014; Hilvaria Studio's, Països Baixos, 2015), «Projecte: TSST, fragment, memòria i còpia» (Museu Modernista de Can Prunera, Sóller, 2012) i «Dissonàncies, més enllà de la murada», (espai públic de la ciutat de Palma, 2010). També ha exposat de manera individual a Can Prunera («The walk», 2015) i a la galeria Intersecció Art de Palma («Exili Interior», 2010).
Premi Rei Jaume I de Calvià d'Arts Plàstiques (2010), ha rebut la Menció Especial Art Jove 2006 i ha obtingut la beca de residència per desenvolupar el projecte «Quan els mitjons es cusen» a CRIdA Palma (2012) i la beca d'experimentació als Tallers d'obra gràfica de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (Palma, 2007).
https://neusmarroig.wixsite.com/neusmarroig
DE LA MERCANTILITZACIÓ TURÍSTICA I DEL COL·LABORACIONISME QUE LI CAL. Marc Morell
«[...] Fent honor a una economia participativa, se’ns anima a acollir afectuosament els turistes que són amb nosaltres alhora que a participar activament en la construcció d’una fidelitat turística que hom pensa fonamental per a la sostenibilitat econòmica del sector i, atesa la seva importància en l’economia política illenca, per al conjunt de la societat balear i pitiüsa. [...] Hom podria pensar que per ventura ens trobem davant d’una col·laboració, és a dir, d’una mena de reciprocitat equitativa en la que tothom en surt guanyant, si fa no fa, el mateix. Tot i que incipient, la col·laboració no es veu mediada necessàriament per la nuesa de l’intercanvi econòmic, s’hi pot donar sota formes del que coneixem com a capital social. [...] Tanmateix, és l’horitzó del rèdit econòmic el que fa que uns i altres col·laborin amb actitud servil fins a l’extrem de fer de cicerons mostrant els tresors més ben estotjats. Actituds complaents a banda, el fet de plantejar el mercat en uns termes tan equitatius que ja no sembli un mercat encobreix la geografia de poder que el travessa i privilegia la història que aferma certes jerarquies[...]».
Marc Morell és doctor en Estudis Avançats en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona. Analitza el turisme i la qüestió urbana a partir de l'estudi del caràcter de classe de la producció de l'espai en la societat de mercat. Ha exercit d'investigador FPI i de professor associat a la Universitat de les Illes Balears, on actualment és membre col·laborador del grup d'investigació de Política, Treball i Sostenibilitat. Entre altres afiliacions, Morell també és membre col·laborador del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona.
D'entre les seves darreres publicacions cal destacar «Turisme per despossessió, patrimoni col·lectiu i el treball com a comú denominador urbà» (Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 2016), «The Making of Heritage» (Routledge, 2015), i «El trabajo de la gentrificación» (Working Paper Series CONTESTED_CITIES, 2014). Participa a la mentorització del Centre d'Interpretació del Turisme de «Ciutat de Vacances».
MIAMI BEACH: THE SUN CITY. Ana A. Ochoa
Un edifici històric de Miami Beach, el Versailles (1940), ha mogut Ana A. Ochoa a treballar amb el passat, amb la història i la memòria de l'entorn urbà turístic d'aquesta platja de Florida, i a analitzar l'evolució de la mateixa platja, adscrita a estratègies vinculades al luxe immobiliari i l'art que han generat un nou perfil i model econòmic de la ciutat.
L'artista, a la manera de Walter Benjamin, ha portat al present la percepció d'aquest passat i la seva evolució, alhora que qüestiona amb la seva feina la linealitat del text històric i mostra un passat no clausurat, com també palesen la resta dels seus treballs sobre la Florida «pre-Disney» dels anys 50 (Weeke Wachee: The City of Mermaids) i els primers reclams turístics a Florida als anys 30 (Coral Castle i la increïble història d'Ed Leedsklanin).
Ochoa va començar a investigar sobre el territori de Miami Beach, on viu des de fa ja més d'una dècada, mitjançant un minuciós estudi de camp al terreny de l'entorn urbà públic de la zona de la platja, l'esquema de transformació del qual es reprodueix com un eco premonitori a ciutats diferents en circumstàncies similars.
Ana A. Ochoa és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Inicia la seva carrera com a artista plàstica quan es trasllada a viure a Buenos Aires, on hi resideix durant una dècada. El seu treball el formen diferents cossos d'obra que inclouen treballs teixits i dibuixos a tinta xinesa sobre llenç retallat en forma de petites peces escultòriques, fins a la fotografia i el documental.
El seu treball fílmic, el documental «Suite Miami», fou seleccionat per reproduir-lo al cicle «Migraciones: Mirando al sur» i s'ha exhibit als Centres Culturals d'Espanya a Miami, Guatemala, Hondures, El Salvador i Costa Rica, a la Cineteca Nacional de Mèxic, així com a espais expositius rellevants d'Espanya com ara Espacio Ciudad de Vitoria-Gasteiz.
Principalment, l'artista centra en el tema de la ciutat la seva obra, en la qual uneix el treball periodístic amb l'artístic en una simbiosi amb caràcter autobiogràfic. Viu i treballa a Miami des de fa 10 anys, temps durant el qual ha realitzat un projecte d'actuació a l'espai públic de la platja de Miami Beach en què ha fotografiat i filmat el lloc i ha elaborat una peculiar cartografia del territori de la platja. Actualment investiga sobre l'evolució d'un edifici històric de Miami Beach, «el Versailles Hotel», actualment en fase de remodelació.
LAVORATORI DEL TURISMO. Irene Pittatore
El cas d'estudi relatiu a Venècia té el seu origen en l'experiència professional i les condicions en què realitzen la seva tasca els treballadors del sector turístic a la ciutat.
Lavoratori del turismo és un vídeo de caràcter no narratiu amb la finalitat de definir un dispositiu per observar i enregistrar les conseqüències del turisme global, sobre tot l'impacte en el treball turístic i les transformacions en les principals «ciutats de vacances».
Irene Pittatore. Artista i activista cultural, és cofundadora de Impasse, associació cultural que treballa per a la tuïció del treball intel·lectual (R-set, Tools for cultural workers) i per a l'ampliació i la contaminació dels contextos de producció i fruïció de l'art contemporani. Treballa com a col·laboradora artística per a MW i Playboy Itàlia.
Fa deu anys que s'encarrega de l'avaluació i documentació creativa per a institucions i empreses mitjançant projectes orgànics d'accions sensibles al context d'intervenció.
Treballa amb el llibre d'artista «A BOOK TO/BE | A DIY user manual for art practices in urban regenerations» (edicions Archive Books), dedicat als projectes artístics connectats amb processos de regeneració urbana entre Torí i Berlín i editat per Nicoletta Daldanise. La fase d'investigació del projecte s'ha desenvolupat a Berlín gràcies al premi Movin’Up del Ministeri de Béns i Activitats Culturals i Turisme italià i el GAI (Associazione per il Circuito dei Giovani Artisti Italiani).
Juntament amb l'associació Radici erranti ha participat en activitats de cooperació cultural i intervencions d'art públic al barri de Pogolotti (L'Havana). «Parada Pogolotti» ha format part de les activitats paral·leles a la Biennal de L'Havana 2015. El 2014 va obtenir el premi Autofocus per la performance «VANNI occhiali», comissariada per Olga Gambari. El 2012, amb Annelies Vaneycken, va participar a l'«A.I.R. program Viadellafucina» amb un projecte sobre art i gentrificació dedicat a Porta Palazzo, Torí. El 2010 la Comissió d'Arts Visuals de la Regione Piemonte la va convidar, juntament amb Francesca Macrì, per fer una residència de formació a la Villa Arson de Niça i va ser seleccionada per la Resò Network per fer una altra residència a Capacete (Rio de Janeiro/ São Paulo), on ha desenvolupat un projecte sobre art, discriminació i consciència de gènere anomenat In genere.
TAXONOMÍA DEL HOTEL BALEAR. Marina Planas
Proposta experimental sobre les interaccions d'un arxiu i re-lectures de la imatge turística. Marina Planas, néta de Josep Planas Montanyà, introductor de la targeta postal i la fotografia turística a Mallorca, realitza una interpretació contemporània de l'arxiu del seu avi, que es centra en un ampli fons de fotografia industrial, turística i comercial a les Illes Balears. L'obra fa referència a l'Atles d'Aby Warburg i la fragilitat del document com a negació de l'accés al passat turístic, amb un rigor analític condicionat per l'a priori històric.
Marina Planas és una videoartista, escriptora i gestora cultural que ha residit a Barcelona, Nova York i Palma (Mallorca). A Barcelona va treballar de fotògrafa i redactora en diverses publicacions culturals. També va treballar a Infinia, una reconeguda empresa de postproducció de cinema que ha col·laborat en pel·lícules de directors com Bigas Luna i Pedro Almodóvar. Ha exhibit el seu treball a la sala de La Nacional de Nova York, on ha fet performances i ha mostrat peces de cinema experimental. Durant els darrers anys, ha produït diverses projeccions en vídeo per a representacions de dansa en teatres nacionals. Com a videoartista ha realitzat projeccions per a l'Exposono 2015 i el cineclub en Sa Possessió (2015). Actualment està finalitzant un documental-assaig sobre la memòria d'un gulag ubicat més enllà del Cercle Polar Àrtic, gestiona l'Arxiu Planas i treballa com a gestora cultural en el Centre Cultural Casa Planas.
LÍNEA DE COSTA. Miguel Trillo
Sèrie de fotografies realitzades en dues estades de residència de Miguel Trillo durant l'estiu del 2016 a les platges de Palma i del voltant de la ciutat. Les imatges presenten un diàleg entre el territori urbà i la presència humana, en què predominen retrats de turistes joves, tant nacionals com internacionals, que vagaregen o es consagren a l'oci als diferents recintes i espais del litoral palmesà.
Miguel Trillo és llicenciat en Imatge i Lingüística Hispànica. Testimoni d'una època, retrata, des de finals dels anys setanta, a col·lectius de joves en un entorn musical (concerts, festes…) a l'Espanya postdictatorial. Als anys 80, fotografia de prop l'anomenada «Movida madrilenya». Durant l'última dècada, sense deixar de banda la joventut espanyola, viatja també a les megalòpolis d'Àsia a la recerca de noves estètiques urbanes. El 2009 el Centro Andalúz de Arte Contemporáneo de Sevilla li dedica una retrospectiva, «Identidades». El 2014 el Ministeri de Cultura d'Espanya exposa l'últim projecte de l'artista a les sales de Tabacalera, «Afluencias. Costa Este-Costa Oeste». La seva obra s'emmarca dins del documentalisme fotogràfic amb intencions conceptuals. Així ho evidencien els seus catàlegs en forma de tires de postals turístiques (sèrie «Souvenirs») o els segells de correus que va presentar a la galeria H2O (sèrie «Geografía Moderna»). Actualment s'exhibeixen obres seves a les sales de les Col·leccions permanents del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
Crèdits de l’equip de desenvolupament de la instal·lació a l'IED Venezia
Direcció de l'IED Venezia: Igor Efrem Zanti
Direcció acadèmica alumnes IED Venezia: Francesco Tencalla
Participants: Ionela Bellato, Davide Bellettato, Alberto Bonato, Federica Calabri, Andrea Carraro, Elena Ceron Bonsi, Gianluca Dario, Francesca Fabris, Elena Franceschetto Lunardon, Oara Gallinaro, Eleonora Manente, Corinna Martinuzzi, Marco Mavaracchio, Priscilla Morbin, Keisy Moreno Ramos, Alessandro Pizzolato, Natalie Tonelli i Eleonora Turato
"Ciutat de vacances" és un projecte de:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Ciutat de vacances: Palazzo Grimani (Venècia)
Del 10 de maig al 8 de juliol del 2017
La instal·lació, dissenyada i promoguda per l'IED Venezia, s'ha gestat irònicament com un espai des del qual es convida a descobrir les obres presents a «Ciutat de vacances». Adaptable a cada lloc de la seva itinerància i amb informació properament al web www.ciutatdevacances.eu com a principal font d'informació, ajudarà a enregistrar l'evolució del projecte, les línies d'investigació obertes i diversos continguts relacionats amb el mateix projecte. Consisteix en un prototip d’estand de turisme efímer que permetrà continuar testant i analitzant en temps real el fenomen dels corrents de desplaçament planetari i la seva relació amb les ciutats en aquest moment de màxima intensitat d’un tipus de turisme fonamental: el turisme de l’art durant la Biennal més important del món, la de Venècia.
En el marc d’aquesta instal·lació es presentaran els treballs realitzats des del 2016 per: Juan Aizpitarte, Ángela Bonadies Domènec, Idensitat (Gaspar Maza-Ramon Parramon), Left Hand Rotation, Ángel Marcos, Neus Marroig, Marc Morell, Ana A. Ochoa, Irene Pittatore, Marina Planas i Miguel Trillo.
El projecte compta amb el suport d’Acción Cultural Española (AC/E) i la Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Investigació i Turisme de les Illes Balears (Agència de Turisme de les Illes Balears - ATB), i la col·laboració de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i Polo Museale de Venezia.
Direcció general i comissariat: Nekane Aramburu
Coordinació a Venècia, comissariat del punt d’informació turística i d’Irene Pittatore, i grup d’investigació: Pedro Medina
Direcció d’Arts Santa Mònica: Jaume Reus. Coordinació d’artistes «Ciutat de vacances»-Barcelona: Ramon Parramon, Fina Duran
Direcció del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana: José Luis Pérez Pont
Direcció del Polo Museale del Veneto: Daniele Ferrara
Direcció de l’IED Venezia: Igor Efrem Zanti
Direcció acadèmica alumnes IED Venezia: Francesco Tencalla
Amb el suport de: AC/E (Acción Cultural Española), Vicepresidència i Conselleria d’Innovació recerca i Turisme, Agència Turisme Illes Balears, Federació Empresarial Hotelera de Mallorca
Col·labora: Ministero dei beni e delle attività culturali e del turismo. Direzione Generale Musei. Polo Museale del Veneto
Museo di Palazzo Grimani
Ramo Grimani, Castello 4858, 30122 Venecia
10 de maig – 8 de juliol del 2017 | dm–ds: 10.00–18.00 i dg: 14.00–19.00
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
Plaça de la Porta de Santa Catalina, 10, 07012 Palma, Mallorca
26 de maig – 22 d'octubre del 2017 | dt– ds:10.00–20.00 i dg: 10.00–15.00
Arts Santa Mònica
La Rambla, 7, 08002 Barcelona
Darrer trimestre del 2017 | dt–ds: 11.00–21.00 i dg: 11.00–17.00
#ciutatdevacances
