Invertint l'exhibicionisme de la mostra personal, Agència en avenir planteja un exercici de recuperació i d'agençament del treball de Javier Peñafiel, en què assaig i biografia s'hibriden, centrant l'atenció en els característics «enigmes» que l'habiten. A través d'aquestes frases, radicals en la seva ambigüitat i que amaguen autèntics assajos crítics sobre la contemporaneïtat, l'exposició reflexiona sobre l'avenir que ens ocupa.

Agència en avenir esdevé així un procés de recerca, un espai d’intercanvi, relació personal i acció col·lectiva que, apostant per habitar les utopies heretades encara per realitzar, es tradueix en un dispositiu sense ànsies de productivitat, amb voluntat de comunicar sense proselitisme i amb el desig d'avançar tasques de l’avenir, atenent el present per no postergar.

Després d'una immersió en l'obra de l'artista i d'una negociació personalitzada, cada curador es converteix en «intrús benvingut» i desenvolupa una proposta d'actuació específica que interpreta, actualitza i amplia diversos aspectes continguts en la labor de l’artista. D'aquesta manera, l'exposició esdevé un espai de compilació i d'interseccions, en un protagonisme compartit per complicitats amb una densitat polifònica que anul·la el monòleg i proposa diferents velocitats de lectura.

A El treball, llavors, inaccessible per al capital, Clàudia Elies proposa unes cartografies de la productivitat; a partir d'un text de Javier Peñafiel dedicat a Manel Clot, Montse Pijoan planteja Pura coincidència, on es repensa la curadoria mantenint una situació d'expectativa; a La força de l’articulació, Lourdes Soriano investiga sobre la possibilitat d'una altra oralitat; Mare núvol, la intervenció de Rita Rakosnik, suggereix un exercici d'il·lusió biogràfica que gira al voltant de dos conceptes clau: la tendresa i l'acumulació; per últim, Raquel Soto explora diversos mecanismes de desdramatització a través de Dolore.

La publicació, una nova producció pròxima a la categoria del llibre d'artista, en què el disseny i l'edició són fruit del treball a quatre mans entre l’artista i el dissenyador Reynaldo Costacurta, es concep com un dispositiu que permet acollir de manera desenvolupada els agençaments de l'equip curatorial i la selecció d’un glossari d'enigmes, convertint-se així en un component crucial del projecte. No tot el glossari visible i no tots transparents. D'aquesta manera, el llibre és un material més de l'exposició i els agençaments són l'exposició escrita, en avenir, en escriure.

La mostra comprèn, a més, una activitat sota el títol Mai més un públic absent i el subtítol Tendresa i acumulació, vinculada a les propostes d'agençament de Clàudia Elies i Rita Rakosnik. L’activitat garanteix que l'exposició sigui un escenari en actiu plantejant un espai de reflexió que comptarà amb la participació de convidats amb afinitats electives; una mena de fila zero. L’objectiu és trencar amb la idea d’esdeveniment des del nucli a través d’una taula de discussió o cèl·lula de sentit en què s'establirà un intens diàleg amb el conjunt del treball curatorial; Javier Peñafiel i Raquel Soto introduiran interrupcions desdramatitzadores, i també s'explorarà l'escolta del paisatge sonor Polifonia binaural, de Lourdes Soriano.

Organitzat per: Arts Santa Mònica – On Mediation. Teories i pràctiques curatorials en l’art global és un seminari de formació organitzat pel grup d’investigació Arte Globalización Interculturalidad (AGI), Universitat de Barcelona (UB).

Artista: Javier Peñafiel

Equip curatorial: ON MEDIATION/4 Reynaldo Costacurta, Clàudia Elies, Montse Pijoan, Rita Rakosnik, Lourdes Soriano i Raquel Soto

Coordinació: Christian Alonso i Olga Sureda

Direcció: Martí Peran

Disseny de la publicació: Reynaldo Costacurta