Ivo Sans és artista plàstic i músic. Gaudeix d'un reconegut prestigi en el cercle del jazz experimental, però la seva obra plàstica és pràcticament desconeguda.
El treball d'Ivo Sans es pot relligar a una genealogia fonamental de l'art català contemporani, la d'un art de la fragilitat i la humilitat. Amb Tàpies com a patriarca i amb Antoni Llena com a principal conductor, la retrobem a altres figures com Joan Furriols o artistes joves que l'aborden amb registres diversos, de la ironia al lirisme, com David Bestué o Mar Arza. Hi ha una pertinència ètica i, fins i tot, política, en el punt de partida d'Ivo Sans. Contra el consum i l'espectacle, en lloc d'apostar per l'autoafirmació cridanera i voluminosa que competeix amb la resta d'estímuls que envaeixen  la nostra quotidianitat, l'artista prefereix esperar el moment propici per a fer emergir, amb una intervenció mínima, la bellesa, la interrogació o la memòria. L'art esdevé així una mena de vestigi, però també es manifesta com un dret, el dret al silenci i a la reflexió.
 
La intangibilitat perfomàtica de la música pot tenir a veure amb la concepció de l'escultura d'Ivo Sans, tan propera a la desmaterialització, sostinguda en l'aire per un traç de paper. I hi ha també una dimensió poètica de registre líric a la qual l'artista no renuncia, doncs és el lloc on es pot protegir una meditació des de la qual poden anar sorgint ressonàncies íntimes, ecos d'unes experiències intenses del món que el llenguatge concret no permet dominar.
 
Marks on anything és una frase que apareix a una peça d'Ivo Sans i que ens serveix de punt de partida per apropar-nos al seu treball. Marks on anything es pot traduir com "marques sobre qualsevol cosa". En anglès "anything" pot voler dir també "no-res". La indiferència i l'absència es retroben: el tot i el no-res són els dos extrems d'una mateixa realitat davant la qual són necessaris el silenci, la cura, el respecte, per a poder fer emergir quelcom de la veritat de l'ésser, del temps o de la nostra identitat.
 
La seva proposta en consisteix a donar sentit des de la simplicitat més absoluta. Es tracta, doncs, d'un art modest i ambiciós, una ontologia humil que només és possible amb l'auto-desaparició de l'autor i amb l'enfortiment de la capacitat d'observar allò mínim. La forma, l'espai o el llenguatge afloren com a senyals dins el buit o que donen sentit al buit. Al cap i a la fi, som en uns temps de renúncia i de revolta.

www.ivosans.com

• Comissariat Alex Mitrani
• Col·labora Arts Santa Mònica - Departament de Cultura