Andrés Corchero & Liba Villavecchia

“¡Qué palabras tan dulces! ¡Por Dios vivo! Que el sol de aquella boca de claveles la nieve de las canas me derrite.”

Lope de Vega

La desesperació té el cabell blanc i és una sensació que es paladeja minut a minut. És com una hidra de nou caps que et mossega el bescoll i no et solta. Liba Villavecchia i Andrés Corchero es van conèixer quan encara el present era el segle XX i van compartir infinitat d’esdeveniments i projectes. Van donar curs a la improvisació i a la codificació de la fusió entre la dansa i la música, tants dins de la Compañía de Danza Andrés Corchero com dins del Trío Local de Liba Villavecchia. Junts van fundar l’influent col·lectiu de Música i Danza Improvisadas IBA, excepcionalment actiu durant el final de la dècada dels 90 a Barcelona, i a través del qual van formar a tota una generació d’artistes creatius i experimentadors.

Pel seu retrobament després de diversos anys sense col·laborar han abraçat el format de duo i han decidit deixar-se endur per l’impuls que els proporciona el bagatge de diverses dècades d’experimentació. Impulsats per aquesta tremenda energia, han deixat que les seves canes els guiïn pels senders emocionals que la vida els ha brindat. Sense enganys ni pressuposicions. En sec.

ANDRÉS CORCHERO
Ballarí i coreògraf. El 1985 se’n va al Japó per treballar amb els reconeguts mestres de dansa butoh, Min Tanaka i Kazuo Ohno. Del 1986 al 1995 és ballarí de la companyia Maijuku, liderada per Min Tanaka.
Si alguna cosa caracteritza la feina d’Andrés Corchero, és que és plena de col·laboracions amb artistes de diferents disciplines. En la seva trajectòria destaquen els noms de Feliu Formosa, poeta amb qui col·labora des del 1990, Agustí Fernández, Joan Saura i Liba Villavecchia, figures importants al món de la improvisació i la música; Rosa Muñoz, amb qui funda la companyia Raravis i amb qui durant vint anys desenvolupa un intens treball de creació i formació; i 0guri, ballarí japonès amb el que col·labora estretament des del 2012.
Fa trenta anys que alterna la seva feina com a creador amb la de pedagog. Ha impartit classes i dirigit tallers arreu del món i des del 2005 és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el Premi Nacional de Dansa de Catalunya 2003.

LIBA VILLAVECCHIA
Músic de formació clássica, va començar la seva carrera professional com a músic de jazz-rock als anys 70. A mitjans dels anys 80 es va traslladar als Estats Units, amb una Beca Fullbright, on es va graduar cum laude al New England Conservatory de Boston.
Ha tingut col·laboracions amb Ran Blake, George Russell, Jamyl Jones o Joe Maneri, i es va convertir en membre del Mandala Octet (John Medeski, John Leaman, Jim Black, John Fiuczinski, Josh Roseman, etc.). Actuacions amb Christoph Irmer, Phil Durrant, Butch Morris, Paul Stouthamer, Peter Kowald, Ramón López, Günther Pitscheider, Agustí Fernández i els ballarins Andrés Corchero, Rosa Muñoz i Constanza Brncic.
Gravacions destacades amb Mandala Octet (The Notion of Obstacle, 1989), Gringos (1992), Agusti Fernandez Quartet (Lonely Woman, the music of Ornette Coleman, 2004), Trio Local (Trio Local, 2000, Trio Local+, 2001 i Vitralls, 2010), Libas Traum (Trio, 2011) i Saxophone Spirits (2012), Liba Villavecchia Trío (Zaidín 2022-Birchwood 2023).
Ha estat durant 15 anys professor d’improvisació a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).