Manías… y todo eso

Projecció de Quines flors es porten a una fossa, d’Elena Gilda, juntament amb una intervenció de Mireia Sallarès.

Quines flors es porten a una fossa? és una peça audiovisual a mig camí entre el documental i l'assaig experimental que parteix de qüestionar el relat familiar entorn de la mort de la besàvia de l'autora. L'única dada que es tenia d'ella era que havia mort de boja durant la guerra civil espanyola. A través d'imatges d'arxiu i imatges filmades, la peça fa un recorregut pels noms, dates i silencis fins a portar-los al present. Elena Gilda treballa i investiga sobre memòries, herències i relacions de poder. En els seus treballs la ironia, la sàtira i l'humor són presents i moltes vegades són els conductors de les imatges quotidianes i d'arxiu. Les seves peces entrellacen l'íntim i personal amb l'especulació i el joc audiovisual intentant buscar les fissures en els mètodes hegemònics de representació.

La projecció de Quines flors es porten a una fossa? vindrà acompanyada d’una conversa de l’autora amb l’artista Mireia Sallarès, que a partir del vídeo abordarà qüestions sobre els vincles entre la violència i el malestar mental, social, històric i polític des de la figura de Francesc Tosquelles, així com del concepte d’història potencial desenvolupat per l’autora décolonial i feminista Ariella Aïscha Azoullay que ens proposa una lectura crítica dels arxius i de la temporalitat històrica.

A càrrec d'Hamaca

Amb la participació de Mireia Sallarès

Elena Gilda treballa i investiga sobre memòries, herències i relacions de poder. En els seus treballs la ironia, la sàtira i l’humor estan presents i moltes vegades són els conductors de les imatges quotidianes i d’arxiu. Les seves peces entrellacen allò íntim i personal amb l’especulació i el joc audiovisual, intentant buscar les fissures en els mètodes hegemònics de representació.

Mireia Sallarès és artista i professora convidada a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i amb estudis de cinema a la New School University de Nova York. Els seus treballs són resultat de llargues investigacions de vida sobre temes essencials com la violència, el plaer, la sexualitat, la veritat, l’amor o el treball, i en lluita contra la construcció de la subjectivitat dels discursos dominants. El seu darrer projecte Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por, ha estat guardonat a la 7a Edició del Premi de Videocreació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. Un film entre el documental experimental i la ficció especulativa que recupera el llegat oblidat del psiquiatre català republicà exiliat, que en temps crítics del s.XX revolucionà i polititzà la psiquiatria, capgirant per sempre la nostra relació amb la bogeria.

Dimarts de vídeo 2023 es nodreix de les propostes de: