[Conflicte] no és el mateix que [Abús]

Projecció d’El jurat de Virginia García del Pino, i conversa amb Laura Macaya

Ens diu la criminòloga feminista Tamar Pitch que en els contextos on actua amb força la cultura del càstig i els abordatges punitius dels problemes socials “la solució  construeix el problema”.  La necessària existència del sistema penal i la cultura del càstig, per preservar els interessos de les racionalitats neolliberals, configura la nostra forma d’entendre la violència sexual: en què consisteix el fenomen, qui son les seves víctimes, què necessiten, qui son els seus victimaris i quines accions hem de dur a terme per a combatre’ls. 

En El jurat, de Virginia García del Pino, la veritat és només un grup de píxels, el resultat d’un zoom digital sobre uns rostres borrosos. La càmera que filma els membres d’un jurat popular, enfrontats a un judici per assassinat, es troba tan perduda com ells en el laberint de proves, imatges i testimonis, incapaç de no filmar res que no sigui la seva pròpia descomposició. Virginia García del Pino és directora de cinema de no ficció i directora de projectes del Màster de Documental Creatiu de la UAB. Els seus vídeos sorgeixen d’una temptativa de comprendre el món des d’una òptica menys dolorosa, gravitant al voltant de les convencions socials de la representació, i és, segurament, en aquell intent de comprensió on sol optar per una contundent senzillesa formal.

Mentre la pantalla, projectant El jurat, funciona com un reflex davant les presents d’un grup de civils instigat a establir una condemna, conversarem amb Laura Macaya en torn al feminisme antipunivista, sobre les nocions de conflicte i abús, les polítiques de cancel·lació, el sistema penitenciari i les seves reflexions sobre la violència i les possibilitats de reparació. ¿Què diu de les nostres societats l’augment cridaner dels sistemes de coerció i càstig que son els principals executors de violències i discriminació cap a les persones més pobres i estigmatitzades? ¿Per què en un marc suposadament més sensibilitzat que mai amb les violències sexuals seguim assistint a la criminalització de les víctimes més excloses? ¿Què diu dels nostres moviments feministes que les nostres demandes es relacionin amb l’esforç i la legitimació de l’Estat i la seva “mà dura”? ¿A qui estem beneficiant amb tot això? ¿Ens podem permetre seguir sent instrumentalitzats per legitimar un sistema de dolor, exclusió i mort cap a les nostres companyes que segueixen sent reprimides i perseguides? ¿Davant l’auge de les extremes dretes podem seguir produint contextos hostils, inhabitables i asfixiants en les nostres comunitats polítiques i afectives, a través dels senyalaments, expulsions i cancel·lacions? ¿Estem potser reproduint les justícies retributives burgeses? ¿És la revenja una eina política transformadora? ¿Quines subjectivitats i destinacions d’autoafirmació i desig ens està deixant a dones i dissidents sexuals aquest augment punitiu?

I la gran incògnita… què fem llavors? Per on comencem? Per on seguim? Cap a on volem dirigir-nos? Abordar aquestes qüestions implica mantenir una mirada complexa, transformadora i oberta als errors i al encerts, però sobretot, implica atrevir-nos a sortir ferides i que valgui la pena.

A càrrec d'Hamaca

Amb la participació de Laura Macaya

Laura Macaya és militant feminista antipunivista, anarcosindicalista i abolicionista del sistema penal. Es dedica a l’atenció directa, el disseny de metodologies d’acompanyament i el desenvolupament de polítiques públiques per a l’abordatge de les violències de gènere des de la perspectiva interseccional i de les justícies restauratives. També ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional i militant a la defensa dels drets del treball sexual. Ha escrit diversos articles en premsa sobre les perspectives del feminisme antipunivista, la reivindicació de la infracció moral i sexual de les dones i en contra de la hiperregulació sexual. És autora del llibre Esposas nefastas y otras aberraciones. El dispositivo jurídico como red de construcción de feminidad, ha participat en l’obra col·lectiva Putas e Insumisas i és coeditora del llibre Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad de la editorial Bellaterra. Actualment forma part de Genera, associació pro drets del treball sexual i en defensa dels drets i llibertats sexuals i de gènere (https://genera.org.es/)

Dimarts de vídeo 2023 es nodreix de les propostes de: