Silenci al despertar dels mons

Amb Simona Malatesta, Lili Marsans i Vicente Barbarroja.

SILENCI EN EL DESPERTAR DELS MONS — 2a part: La visió

«En realitat, estem sempre ja en el cor d'un sentit no exterioritzable: el sentit de la línia que traça l'artista, de la música que diu però no significa, del pensament que medita però no projecta, de l'acció que no té com a objectiu el fruit.»
Gianni Carchia, L’amore del pensiero.

Després d'una invitació al viatge, en aquesta segona trobada fem una incursió en l'experiència visionària. Experiència que no és activa i voluntària, sinó que «en el cor d'un sentit no exteriorizable», és a dir, des d'una disposició a l'escolta, a una certa passiva receptivitat, a un «tornar-se canal», deixa advenir una transfiguració de la realitat.

Avui, hi ha massa llum. Hi ha tanta llum que fins hi tot els esters han anat esborrant-se del cel. És com si la nit no arribés mai, com si no se la deixés passar.

Tot ha de quedar il·luminat sota el llum de l'interrogatori, les coses han de ser clares i distintes, capturables, definides. Han de ser una cosa o l'altra. Tot sembla tan clar i tanmateix…

I tanmateix, en la penombra que entra en la nit arriba aquella bogeria que fem perquè la fem junts, l'experiència inoblidable, l'aventura que no és el que ocorre, mes allò que, en el que ocorre, ens fa senyals i ens crida en el límit de l'expressable. En la penombra que entra en la nit deixem enrere la por que la realitat hauria de donar-nos, esberlant a la fi la malenconia i l'angoixa del «There is no alternative.»

Silenci en el despertar dels mons respon a algunes intuïcions, com que sempre hi ha més realitat del que sembla, que existeixen esquerdes i passatges on neixen els mons, però que per a embocar-los és necessari sostreure's a la saturació, obrir, per un moment, una sendera en l'ombra on deixar-ser al silenci més profund, aquell que és impulsat per les marees, el vent i les estrelles.

Us convidem avui a consultar un oracle profà.

Provarem la potència subversiva d'una visió que està més ençà o més enllà de la que ens donen els sentits «externs» o les sensacions «internes», el Tarot del present per venir de Barcelona, un joc oracular per a albirar, en el «lindar» on la presència es lliga i es deslliga del món, la transfiguració de la realitat. Obertura a una força màgica, inagafable i momentània que es dona en la pura comunicació no intencional de les ànimes.

L'observació altera l'observat.

«Només l'ull del cor veu les coses invisibles» (Richard de Saint Victor).

Un Tarot és una espècie d'oracle. Tot oracle lliura un enigma. Tot enigma és un desafiament. Així recuperem una entrada privilegiada al misteri.

Sobre la nostra recerca pot rastrejar-se en la web d'OVNI o en la web d'Al-khimiya http://www.alkimia.info. 

A càrrec de l'Observatori de Vídeo No Identificat - Desorg.org