Tantes nits sense dormir. Capítol 2

Dormir és la no acció, és el contrari de l’esdeveniment i del canvi, per això, a priori, la son sembla poc fructífera com a argument literari o artístic. Però així i tot, hi ha força obres, tant en la literatura, les arts visuals i les arts performatives que tenen com a motiu principal la son i altres temes que s’hi relacionen. En aquest segon capítol de Tantes nits sense dormir comentem algunes d’aquestes peces, i comptem també amb el testimoni d’algunes artistes que en la seva pràctica han abordat aquestes qüestions.

Episodi a càrrec d'Alexandra Laudo 

Amb la participació de Raquel Coll Juncosa i Mario Santamaría.

Idioma: català

Amb extractes d’àudio de la lectura del llibre d’Otessa Moshfeng Mi año de descanso y relajación (Alfaguara, 2019), del vídeo Chris Burden Documented Projects 71 - 74  (https://vimeo.com/29168858#t=552) i del vídeo Marta Minujín, del Museo Reina Sofía MNCARS (https://www.youtube.com/watch?v=xe1PJyXNNd0).

Amb referències a The maybe, de Tilda Swinton (MoMA, 2013), Bed piece, de Chris Burden (Charles Eames Venice Beach California Gallery, 1972), Sleep, de Chajana denHarder (Corcoran Gallery of Art, 2012), Fer temps i arribar tard, de Raquel Coll Juncosa, Isabel Domingo Martorell, Laia Gimeno, Natalia Lazaro Prevost, Victor Pérez-Pallarès Setó, Adriana Prexigueiro, Mònica Ruiz Revuelta, Anna Vilamú, Júlia Zapata Llargués i Huaqian Zhang (Sala d’Art Jove i Línia 1 de Metro de Barcelona, 2022), i a les obres en curs Autoreply i 23/7, de Mario Santamaría.

Amb fragments de la versió de Yo La Tengo del  tema musical “In My Little Corner of The World”, de Lee Pockriss i Bob Hilliard, interpretada originàriament per Anita Bryant.

Coordinació general de Matias Rossi.

Aquest projecte ha comptat amb el suport de les Beques Barcelona Crea 2021 de l'Ajuntament de Barcelona.

Vivim sota el paradigma del 24/7, en què el neocapitalisme, la globalització i la cultura de la hiperconnectivitat, defineixen una societat en què la diferència entre el temps de productivitat i el de descans és cada cop més difusa.

En un món incandescent, en que la il·luminació de les ciutats, de les carreteres i autopistes, i també de les pantalles dels nostres dispositius, rivalitzen amb la foscor de la nit, i en què la vigília i l’operativitat constant són recompensades, dormir és una estranyesa, un temps excepcional en què no som treballadors ni consumidors.

Tantes nits sense dormir explora l’estatus del son i del temps de descans en una societat on la productivitat i el consum mai s’aturen. És possible imaginar un futur en què els humans no dormin? En un món 24/7, dormir pot ser una acció política, un acte de resistència?

Santa Mònica Ràdio és un projecte radiofònic que investiga les potencialitats del so i la narrativa oral vinculades a un centre d'arts. La programació està nodrida tant pels diferents gremis d’artistes residents com per veus col·laboradores externes.

Escolta els darrers programes a:

Xarxa Ràdios Comunitàries Barcelona (XRCB) 

IVOOX