Què estàs cercant?
Potser busques…
Festival IF Barcelona 2017
Mostra dels projectes en residència
Mostra gratuïta
09.11.2017 18h - 22.30h
10.11.2017 11h - 15h
IF Barcelona busca desenvolupar el llenguatge dels titelles, els objectes i les diverses manifestacions del teatre plàstic i visual acompanyant diverses companyies en els seus processos de creació en períodes biennals.
L’edició present completa el cicle iniciat l’any passat, dedicat al teatre d’objectes, amb l’exhibició del resultat de les residències de creació i tallers de diversos artistes i companyies. En aquesta tasca d’acompanyament, s’hi han desenvolupat treballs en el llenguatge de les figures i els objectes a través dels accents personals de cada creador: dansa, arts plàstiques, escenografia i realitat virtual, entre altres.
PROGRAMA A ARTS SANTA MÒNICA
09.11.2017
18h Inauguració d'IF Barcelona.
20:30h Espectacle Si se diera un cuerpo al bullicio, de Constanza Brinzic i Nuno Rebelo.
21:30h Espectacle LUMIMIC, de la companyia Besllum Art Visual i el compositor Octavi Rumbau.
10.11.2017
11h - 15h Mostra dels resultats dels projectes en residència a IF Barcelona.
11.11.2017
18:30h Performance Res és meu d'Enric Farrés a la sala Hangar.org.
PROJECTES
- Cases, de Xesca Salvà (Claustre Max Cahner).
Cases és un espectacle autònom de petit format. Tres experiències diferents entre dues persones de quinze minuts de durada cada una. Dos espectadors s’asseuen a taula i es posen uns auriculars. A partir d’aquí el so enregistrat (una barreja d’històries i d’instruccions per tal que facin accions i manipulin objectes) condueix els espectadors a una vivència particular. Actors i espectadors es confonen davant el tauler de joc: la casa.
El punt de partida és el joc: múltiples jocs infantils que van des de les cases de nines al joc de construcció, i l’oportunitat que aquests ens ofereixen de poder deambular entre realitat i ficció, persona i personatge, secret i exhibició, ja que un cop en mans del jugador els objectes es reinventen i es reubiquen.
Aquestes cases són una reivindicació de la intimitat. Uns petits homenatges a allò banal, quotidià, obvi, però també a l’infraordinari, el soroll de fons, que és a tot arreu i que fa la casa. Per això, a cada experiència us hi acompanyarà el documental sonor d’algunes persones entrevistades, unes pel·lícules que s’aniran completant al cap de cada espectador com una història única, que és la de cadascú.
Cases és una reflexió sobre la memòria dels objectes, sobre l’espai com a edificació audible i sobre el so com a material per a una arquitectura sonora. Amb aquests elements es poden construir espais emocionals i convertir l’acció/instal·lació en un “interstici social”, un espai de relacions humanes amb diversitat de possibilitats d’intercanvi on la l’actor/espectador s’ha de relacionar amb l’obra i amb tot el que ofereix.
Els àudios de les tres cases estan fets a partir d’entrevistes a dones a la recerca del seu relat íntim: en aquest cas dones grans, dones sense sostre i treballadores del sexe. La primera casa, Alliberau-nos del mal, és un arxiu de la memòria de les àvies i dels objectes que fan la casa. La segona, Ya no tengo corazón, és el fred de viure sense casa, l’abandonament social a llarg termini que permet que molta gent visqui al carrer, i la tercera, Entre totes les dones, gira al voltant del cos, de l’amor, de la llibertat i del sexe.
Cases, estrenat al Teatre Principal de Palma el passat 17 de setembre, és un projecte en residència a IF Barcelona en coproducció amb Festival Terrassa Noves Tendències 2017.
- The library of ourselves, de BeAnotherLab (Claustre Max Cahner).
The Library of Ourselves és una experiència immersiva que permet al públic experimentar en carn pròpia les històries personals de la comunitat immigrant de Barcelona.
Mitjançant la combinació de tècniques de realitat virtual, les ciències cognitives i la performance, el sistema ofereix als usuaris la possibilitat de veure’s a ells mateixos en un cos diferent, tot oferint la possibilitat de moviment, interacció amb l’espai i la narrativa, així com la possibilitat de rebre retroalimentació tàctil realista.
The Library of Ourselves és una iniciativa àmplia de BeAnotherLab enfocada a la co-creació d’experiències i trobades que aborden temes d’identitat, empatia i vivències personals. Aquest projecte es desenvolupa amb un enfocament local i col·laboratiu i compta amb la participació i direcció creativa de diversos col·lectius. The Library of Ourselves està co-creat amb la col·laboració de LaFamiliaTV, Ramia ‘s Channel, i #AixoesIslamofobia (SOS Racisme).
- Objecte-Ficció, d'Enric Farrés (Claustre Max Cahner).
Performance Res és meu el dia 11 de novembre a les 18.30 hores a Hangar.org
Farrés prové de les arts plàstiques i confessa que, amb aquest treball, es troba molt lluny de la seva zona de confort. L’art escènica és, per a ell, un llenguatge nou, que tanmateix li permet endinsar-se en un terreny que l’art visual ja ha estudiat, però amb la possibilitat d’encetar un recorregut personal propi.
La llavor de la idea són els suports museogràfics dissenyats per Lina Bo Bardi el 1968, unes peces que servien originalment per sostenir fotografies o imatges pictòriques i que, en si mateixes, són objectes d’art. Fent seva la idea de buidar de sentit les coses materials per dotar-les d’una significació nova, metafòrica, va començar a explorar les possibilitats dels suports expositius, que, per definició, sempre han tingut un paper marginal en l’art. El cas dels peus de Bo Bardi, com tots els displays, no només ensenya les obres pictòriques sinó que les ordena en una història; al quadre, disposat en un vidre que se sosté sobre un peu de ciment en tres dimensions, l’espectador hi pot fer la volta per darrere, de manera que la imatge ensenyada es converteix en objecte.
A partir d’aquí, l’artista ha treballar amb les potencialitats de diversos suports: una vitrina, un marc, un clau de ganxo, una xinxeta…, buscant-los les potencialitats escèniques. Farrés busca donar veu al missatge que puguin portar aquests objectes que normalment són invisibles. Amb to humorístic l’artista planteja diverses escenes en què, fent evident quina és la funcionalitat de cada un dels objectes, aquests adopten un paper protagonista; es tracta d’establir una comunicació amb allò que és funcional precisament a través d’allò que fa en aquest cas, a través d’allò que suporta.
- El tríptic, de David Espinosa (Espai Residència).
Les instal·lacions i les obres de David Espinosa, amb el seu barroquisme contemporani, abasten un vastíssim territori de gèneres escènics. Des del dia en què va decidir relegar el seu propi cos a un paper secundari i substituir tota l’escena —un plató amb exteriors i espai per a tres-cents actors— per una maqueta a escala, ha seguit una evolució expansiva i coherent que l’ha portat a qüestionar la idea de representació i a trencar amb els límits de la teatralitat. Mantenint un esperit crític, carregat d’ironia, en front la societat i el món de l’art, Espinosa intenta en cada creació desenvolupar un joc formal que sorprengui a l’espectador i el faci partícip en el visionat de l’obra, exposant amb cruesa els mecanismes i els plantejaments del treball. Interessat, cada vegada més, en la creació de significats a través de la relació entre forma, llum i so, ha aprofundit en el concepte d’espectacularitat tot plantejant dispositius que, mitjançant mètodes precaris i low tech, generen efectes carregats de teatralitat. “Joguines per a adults” a través de les quals ofereix una experiència particular on el component lúdic té el mateix valor que el discurs artístic.
Els tres dispositius que componen El Tríptic segueixen explorant les possibilitats performatives de l’escultura i entregant al públic el control de l’acció. D’aquesta manera, és l’espectador qui activa i condueix l’obra i, gràcies al seu esforç d’atenció, percepció, comprensió i imaginació, la proposta s’omple de sentit.
Bwana Devil 3 consisteix en una peça blanca que explora les possibilitats de la imatge en 3 dimensions creada de forma analògica i basada en els grans èxits del cinema.
Oro feo consisteix en una peça daurada que explora la relació entre imatge i so a partir dels grans èxits de l’òpera i el rock.
Odile i Schelkúnchik consisteix en una peça negra que explora la relació entre imatge i moviment a partir dels grans èxits del ballet clàssic i la dansa contemporània.
Dossier Festival IF Barcelona 2017
Enllaços d’interès
Web IF Barcelona: http://www.ifbarcelona.cat/
Cases: http://ifbarcelona.cat/programacio/cases-xesca-salva-2/
El Tríptic: http://ifbarcelona.cat/programacio/triptico-david-espinosa-2/
Objecte Ficció: http://ifbarcelona.cat/programacio/objecte-ficcio-enric-farres/
The Library of ourselves: http://ifbarcelona.cat/programacio/libraryofourselves-beanotherlab/
Vídeos:
Cases:
El tríptic:
Objecte ficció:
The Library of Ourselves:
view-source:http://ifbarcelona.cat/programacio/libraryofourselves-beanotherlab/
view-source:http://ifbarcelona.cat/programacio/libraryofourselves-beanotherlab/
Organitza
IF Barcelona amb la col·laboració i coorganització d’ Arts Santa Mònica.
Produeix
IF Barcelona
Col·labora
Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, Sala Hiroshima, Hangar, Festival Lluèrnia, Odradeck, TNT, Festival Mima, Festival Guant.
Patrocina
Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Arts Santa Mònica, Institut del Teatre.
